Votant alosa, colibrí i mussol, per Miqui Otero

Dins de la caixa, els vots, com les persones, valen el mateix. No obstant, cadascú vota i ho viu d’una manera diferent. El Votant Alosa és el que es desperta dues hores abans que obrin les urnes. Ahir a la nit ja va posar la papereta del seu partit al sobre electoral, va humitejar amb un pinzell la cola i va segellar el tancament amb la planxa (va aprofitar per fer-li una passadeta a calçotets o calces). Aquest tipus de votant matiner és el mateix que prepara la roba de l’endemà la nit prèvia i la maleta del viatge amb dues setmanes d’antelació. El seu paper, i el seu cronotip, és altament necessari, perquè són els que acoloriran la pujada de persiana als col·legis. Deuen pensar, això sí, que són els primers a participar de la festa de la democràcia, tot i que potser coincideixin amb alguns joves amb ulleres de sol i mandíbula d’Olivetti. Eufòrics, cansats i xerraires com polítics en campanya. Són els Votants l’After Exterminador, els pioners de la farra demoscòpica, perquè ells la van començar ahir i en algun ‘chupito’ es van prometre: 1) muntar un bar junts, 2) amistat eterna i 3) anar a votar a primera hora abans d’anar-se’n a dormir la mona. Apoderats frenètics Uns i altres agafaran els apoderats (aquest nom tan taurí) dels partits encara situant-se, la qual cosa sempre és bona. No obstant, els que hi assisteixin a mig matí ja els descobriran absolutament frenètics després del segon cafè: a aquella hora és quan més intenten intervenir i preguntar-te si ets capaç de trobar la papereta del teu partit (una cosa tan graciosa com quan en un Starbucks posen al teu vas el teu propi nom, com si fos una cantimplora infantil, perquè no la perdis). A aquella hora arriba El Votant Colibrí, la gran majoria. Gent no donada als excessos que vota a l’hora a qui ho fan els candidats. Molt segurament hauran de fer cua, però Barcelona és una ciutat habituada a les cues. Aquest mateix votant és el que al cap d’una estona la farà gustosament per comprar una barra de pa al Turris o per agafar una taula a qualsevol plaça de Gràcia. Els que ‘fan el vermut’ Mentre ells compren lioneses dominicals al Fornet, uns quants individus d’entre 30 i 45 anys seran a les taules ‘fent el vermut’. Fer el vermut no és prendre’l. Els seus vermuts (substituts de sortir de festa) duren tant que un sospita que aquest fer el vermut implica veritablement trepitjar raïm, bullir vi, afegir-hi licor i guardar-lo atentament uns 35 dies, els mateixos que semblen durar aquestes trobades. Els Votants Vermut discutiran acaloradament de política i prometran votar just a l’acomiadar-se (alguns miraran el rellotge passades les vuit i ja serà tard). Els Votants Migdiada són els mateixos que en una operació tornada de cap de setmana tenen una idea brillant: tornar a l’hora que els altres dormen després de dinar. Empaquen el cotxe amb el colze al ganyot i l’últim vi al cel de la boca, per descobrir que, lamentablement, qualsevol idea brillant, sigui la invenció de la bombeta o la telefonia, sempre se li ha ocorregut a un altre simultàniament. Embús. En canvi, els Votants Carrusel, els que s’animen a mitja tarda per evitar el so de diumenge (trompeteig de gols al transistor), arribaran ja amb un ‘look’ de xandall, que potser ja portaven al matí o que potser es deixen per dormir. Encara queden els Votants Mussol, indecisos que apareixeran a última hora, amb la sensació que el seu vot, per ser l’últim, decideix veritablement les eleccions. Potser són els més feliços.

Votant alosa, colibrí i mussol, per Miqui Otero

¿Saps quin tipus de votant ets? N’hi ha que són alosa, colibrí, mussol, els Votants Vermut. L’After Exterminador... Descobreix-ho aquí

El més llegit