Podria haver-ho dit jo a punt de perdre qualsevol autobús, però en realitat ho va dir Carles Rexach fa dècades: «Córrer és de covards». Així que, tot i que arribem una mica tard, i hem deixat el cotxe en una plaça sospitosa, no volem concedir un trot: apressem la marxa per arribar a la porta del Narcís Sala amb aquest gest de cruiximents eterns de Fermín Cacho. Avui a l’estadi de la Unió Esportiva Sant Andreu se celebra un partit d’exhibició de Wabol (abreviatura de ‘walking ball’, futbol caminant, prohibit córrer) amb llegendes del club, del Barça i de l’Espanyol (la idea és que qui vulgui s’apunti a jugar els dimecres i divendres). Sota un sol magnífic, hi ha qui es dirigeix a la gespa amb la samarreta de la senyera santdreuenca i amb una fària a la mà i l’aire no pot tenir millor olor: una simfonia perfecta de frankfurt, cervesa, oliva i Reflex. La felicitat és un diumenge en un camp de futbol de barri.