Manual per no discutir amb el cunyat aquest Nadal, per Miqui Otero

No podem saber què dirà l’altre, però sí com respondrem nosaltres. Davant aquest cunyat plomís que diu sempre que ell no es repeteix, sinó que insisteix, davant aquesta cosina estirada que intenta humiliar el seu marit davant de la família, davant aquest cosí que ha batejat el seu caniche José Antonio i que ens avisa que ell no és ni de dretes ni d’esquerres, davant aquesta altra tia-àvia que sempre encapçala les seves crítiques amb el sintagma «jo no dic res, però» (i llavors ho diu tot), davant tots ells, sempre, sempre la màxima del filòsof estoic: «La millor venjança per a un enemic és no assemblar-te a ell». Arriben els sopars familiars nadalencs, aquest encreuament de ‘Gran Hermano’ i ‘Els jocs de la fam’, i crec fermament que el nostre problema és que no les entrenem: ho deia Flavita Banana en una de les seves magnífiques vinyetes i ho subscric. Tal com s’entrenen les finals futbolístiques, endevinant les fortaleses i debilitats del rival, els seus extrems imprevisibles i les seves centrals amb peus de fang, un hauria de preparar amb una pissarra Vileda els sopars nadalencs (nit de Nadal i nit de Cap d’Any especialment) per no incórrer en fallades garrafals i que guanyin els de sempre. Arsenal de ‘links’ El primer pas és obvi: consultar la premsa en la setmana prèvia. Noies i nois, equip, no podem deixar que ells vinguin amb el seu arsenal de ‘links’ extrets de webs conspiranoiques (terraplanistes, masclistes, imperialistes), que treguin dades absurdes de la seva butxaca a l’estil Doraemon (o a ll’estil Albert Rivera). «Li donaré una dada», amb entonació de Yolanda Díaz, hauria de ser gairebé l’únic que diguéssim a més de «passa’m la safata de llagostins». S’ha de venir aquesta vegada amb alguna opinió sòlida sobre la naftalina ultraconservadora de la judicatura espanyola, per quan algú tregui el tema del Tribunal Constitucional. Si apareix la llei ‘trans’, hauríem de saber citar almenys una història d’una persona que ha patit de veritat aquest debat (que per a ella no és debat, sinó vida). Quan un altre intenti enaltir massa Cristiano Ronaldo, recomano un vídeo carregat (de vegades, en aquestes dates, la connexió 3G falla) de Messi. I quan et parlin de Perrosanxe, comparteix els índexs d’inflació de la resta de països del continent. Trucs infal·libles Segueix, a més, la màxima que li recomanen a un personatge de ‘Hamlet’: «Presta les teves orelles a tothom, la teva veu a uns quants.» No s’ha de saltar a la primera, perquè aquests sopars són llargs (per bé i per mal, quatre plats, postres, copa i sobretaula), així que no volem estrebades i rampes al final pel cansament. En els preliminars, podem mostrar-nos silenciosos (un silenci gairebé condescendent) per arribar frescos als gols decisius. Si volem marejar la perdiu (tal com els futbolistes intenten protegir la pilota en el córner per perdre temps), recomano un truc infal·lible: posar-se a la taula o a la cantonada dels nens del clan (allà és fàcil fingir que no s’escolta alguna cosa, tot i que se senti tot). S’ha de tenir a mà, també, la memòria de la família, la seva jurisprudència. Anotar al final de cada sopar les opinions de cada membre per poder utilitzar-les en contra seu si les canvien: no hi ha res més saborós que humiliar el rival amb l’arma que ell va empunyar en el passat. I sobretot, saber perdre però encara més saber guanyar. Al cap i a la fi, a un futbolista poden traspassar-lo i que acabi jugant per a un altre equip, però a nosaltres ens tocarà tornar aquí, amb els mateixos, l’any que ve. Això en el millor dels casos.

Manual per no discutir amb el cunyat aquest Nadal, per Miqui Otero

Arriben els sopars familiars: aquest encreuament de ‘Gran Hermano’ i ‘Els jocs de la fam’. Aquí tens trucs infal·libles per sobreviure a les festes

El més llegit