Encara recordo quan em va semblar una bona idea comprar un Twister per estendre’l a la pista de la Pícnic, la sala petita de l’Apolo. En aquella època, de tant en tant jo posava música allà, però de vegades, no content de posar-la, també la ballava (era com el que es riu del seu propi acudit). Sovint posava l’agulla al solc del disc següent i me n’anava a la melé dansaire de la pista. Al cap d’uns minuts, preguntava al del costat: «Ei, ¿què passa que no sona música? ¿No sents un soroll estrany?». I aquesta ànima caritativa em contestava: «A veure, és que el disc s’ha acabat. ¿No eres tu el dj?».