Avui toca aventura. Et sento taral·lejar distretament la vella cançó dels Smiths: «Treu-me aquesta nit, perquè vull veure gent i vull veure vida». Escolta, ¿quant fa que no surts pel Poblenou? Perquè sí: arran del títol d’aquella perla pop, et diré que en els confins que van de la Torre Glòries a la platja del Bogatell hi ha una llum que mai s’apaga. Fa temps que el Poblenou no és una zona de fàbriques aïllada de la ciutat. Aquell barri industrial ha esdevingut districte urbà artístic i ‘cool’. El Manchester català es renova constantment gràcies a l’aflorament de locals amb ganxo. D’acord, deixa de tocar-me amb el colze. Ja sortim.