Que la pel·lícula ‘Buscant en Nemo’ no era científicament realista no és cap sorpresa. Perquè ho fos, en Marlin, el pare, s’hauria d’haver convertit en dona després de la mort de la mare. Sí, la pel·lícula va eliminar uns matisos trans que són molt habituals en l’espècie aquàtica, perquè si la femella de la comunitat desapareix, el mascle transiciona, i un dels peixos joves es converteix en el mascle reproductor. Vaja, en la vida real, la història acabaria amb en Nemo fecundant en Marlin, després que aquest creués tot l’oceà per trobar-lo. Sens dubte, un amor transatlàntic.