Soc en un descampat de la muntanya. No puc ni tancar el cotxe ni sortir-ne. Hi ha una parella en xandall que encén un fogonet damunt una taula de càmping. També hi ha un paio descamisat que està clavant fuetades a terra amb una cadena. I una parella que ronda entre els cotxes comentant els tabliers, i una altra, una mica més lluny, que es morreja amb molta llengua i escarafalls. Han encès allà a dalt els famosos rajos i, a tan sols uns metres, un munt de turistes presencien un capvespre dominical de cel cobalt foradat per la lluna plena. Una desena de rosegadors es persegueixen per aquest pàrquing públic i em pregunto si són ratolins de camp o rates de ciutat, perquè soc a Montjuïc, així que hi ha una mica de cada cosa. Per cert, són grans, més mida d’esquirol que de musaranya i més pel·li de Scorsese que ‘Ratatouille’.