De la mateixa manera que hi ha gent molt famosa que no és gens coneguda, o que no coneixem realment, hi ha coses de Barcelona tan presents des de sempre, que hem vist tantes vegades, que ja no sabem mirar. Una d’aquestes és Miró. És al logotip de la targeta bancària que ens han cobrat per duplicar. És al mural de ceràmica de la terminal de l’aeroport a la qual ja mai anem. És en aquesta escultura del parc, aquesta dona tocada amb un ocell plàtan, on vam anar a agafar llibres de la biblioteca, a córrer durant l’entrenament de bàsquet i a fumar els primers cigarrets. I, com que és a tot arreu, no ens hi fixem, com ens passa amb les virtuts de les persones més pròximes.