Ahir em va passar una cosa al·lucinant quan estava prenent alguna cosa a la terrassa del Zuric, amb el nas ficat en una novel·la. A la seva coberta, la silueta d’una parella (ell amb barret i jersei escacat; ella amb vestit blanc de lli a l’estil Massiel) retallada sobre el que sembla la platja del Somorrostro. Caminen abraçats, els passos i els cors sincronitzats: són una cosa així com la versió rumbera de la portada del ‘The Freewheelin’ de Bob Dylan.
Conde del asalto
Una jove parella
Fa temps que sé que al passat només es pot viatjar amb cançons i llibres. Sobretot amb la nova novel·la de Marcos Ordóñez
Temes: