On lligar sense estat d’alarma a Barcelona

Més d’un any de pandèmia... i un any més a prop que se’ns covi l’arròs. Sí, els solters tenen més mono de primeres cites que el Gaixample d’Eurovisió i, per això, ja no existeix el ‘dating’. Ara el que es porta és l’apocalypsing, aquesta paraula que utilitzen els gurus de les tendències per descriure com es lliga al món postpandèmia: amb intensitat, traient tota l’artilleria a la primera cita i esperant enamorar-se ràpid. Vaja, com si demà arribés l’apocalipsi (o una altra pandèmia) i no volguéssiu veure el final dels dies sols. Benvinguts a l’amor el 2021. Però després de les restriccions, el toc de queda i els confinaments, tenir cites se’ns fa més estrany que sentir Inda parlar de Pablo Iglesias sense dir ‘el Coletas’. ¿On aneu? ¿Quins locals estan ‘in’? ¿Com enamorar a la primera cita? En fi, més preguntes que diputats li queden a Ciutadans. A mesura que l’oci es recupera de la pandèmia, també sorgeixen nous plans amb què impressionar. Apunta, perquè així es lliga sense estat d’alarma. Art multisensorial Concerts immersius. Qualsevol estudiant de comunicació al sentir la paraula transmèdia tindria ‘flashbacks’ a l’estil Vietnam. És una d’aquestes paraules de moda a l’acadèmia, i que, en resum, significa contingut multiplataforma i fins i tot plurisensorial. Però tot i que sembli una cosa innovadora, no és gens nova. Hi ha visionaris que fa anys van practicar l’art multiplataforma. I no, no és Rajoy amb les seves rodes de premsa en una tele de plasma, sinó el cercle d’artistes de Kabarett Fledermaus, que el 1907 van apostar per un art immersiu i que integrés totes les branques de la cultura possibles. Ara el Centre d’Arts Digitals (Doctor Trueta, 196) agafa la batuta del Kabarett Fledermaus i organitza un cicle de concerts homònims a la seva exposició immersiva de Klimt (artista que va participar del moviment). Un concert al mig d’una obra d’art, estimulació multisensorial i transmèdia per escoltar i mirar alhora. Fins al 28 de juliol. ‘Hot spot’ de carrer Art nocturn. Ara fins i tot la Ventafocs s’atreviria a sortir més enllà de la mitjanit. Es va acabar el toc de queda i torna la vida nocturna (o una bona part), així que, si tots dos sou tan noctàmbuls que l’única manera de posar-vos d’acord és amb una cita a la llum dels fanals, a falta de discoteques i bars de matinada, hi ha la cultura i l’art al carrer. I no, no pensis en el mural del petó. Si vols impressionar, no pots anar a un racó més instagramejat que el lavabo d’un ‘influencer’. Deixa’t caure per Ambulancias Tomás (Padilla, 165), que no és un museu, però gairebé: és la sortida d’un pàrquing d’ambulàncies decorada a l’estil de galeria d’art, amb més pintures que el menjador de Hogwarts. Això sí, no t’esperis uns quadros dignes de l’Acadèmia de París. Les pintures són tan kitsch que semblen robades del pis de Carmen de Mairena. El ‘hobby’ preferit de Tinder Rendeix-te a l’escalada Tinder es divideix en dos tipus de persones: els qui fan escalada i els qui fan ‘swipe left’ quan veuen l’emoji de muntanyes. Però tot i que a molts els faci mal, l’escalada, com els pantalons de campana, està de moda. Ho corrobora la seva invasió als ‘stories’ d’Instagram: és inevitable resistir-se a la moda de l’escalada, així que el més fàcil és sucumbir-hi. L’‘app’ Fever, per exemple, organitza unes rutes de vies ferrades a Sant Feliu de Guíxols. Agafeu dues entrades (a 35 euros cada una), i ja teniu una cita a l’ordre del dia. A més, l’excursió inclou un reportatge fotogràfic escalant, així que, si hi ha tan poca química que acabeu la cita enfilant-vos per les parets, ja teniu repertori fotogràfic per actualitzar el perfil de Tinder. I per als que necessitin emocions fortes a la primera cita, la versió extrema de l’escalada: el ‘psicobloc’, escalada en un barranc amb el mar als peus. És la disciplina més estiuenca d’aquest esport, i també una de les més exigents. Segons els experts, els millors llocs per fer-ho són entre Tossa de Mar i l’Escala, però si vas una mica perdut per on començar, a falta d’escoles que ofereixin aquest esport, el millor és acostar-se als grups d’escalada de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Els nous ‘afters’ Visca els diumenges Als qui només lligaven de festa, el tancament de les discoteques els va doldre més que la separació de les Flos Mariae. Es van acabar els petons de matinada, despertar-se en cases alienes i fer el ‘walk of shame’ l’endemà com si fossin protagonistes d’una comèdia romàntica. Des que va començar la pandèmia, el més a prop que han estat d’una rom-com ha sigut plorant i devorant el gelat al sofà de casa seva a l’estil de Bridget Jones. Però ja hi ha llum al final del túnel. Molta llum. En concret, la del migdia. Ara, amb les discoteques tancades, les festes de dia s’han convertit en el nou diumenge a l’Apolo. La Ravalada drag tour (una espècie de pub ‘crawl’ per bars amb espectacles ‘drag queen’) i la 8 que 80 party (amb jocs, ‘quizz’ i karaokes) fa poc que van, però la gent té tantes ganes de festa que fan ‘sold out’ en qüestió de minuts. Que no decaigui el ‘perreo’. A l’última Noves inauguracions. Si el que busques és impressionar la teva cita, res queda millor que portar-la a un lloc acabat d’inaugurar. Per exemple, Salvatge (Enric Granados, 86), estrenat aquesta setmana en una salvatjada de local de 2.000 metres quadrats. La seva cuina, «gastronomia japonesa d’autor que barreja disseny, tradició i qualitat», segons el seu xef, Fermín Azkue, se servirà juntament amb espectacles «que no seran un xou», però que oferiran «una experiència única» a cada visita. Fins i tot si l’únic cosa a la moda que has fet en els últims mesos és llençar els cigarrets a les escombraries, aquest local farà que semblis tan interessant com Ben Barnes, el ‘sex symbol’ de ‘Sombra y hueso’. Perquè la teva cita sigui un èxit, deixa’t caure pel Barça Cafè (Arístides Maillol, 12), el nou restaurant del Camp Nou, que ja s’ha convertit en el paradís culer. Aquí, tot té l’escut: des del pa d’hamburguesa fins a l’espuma de la cervesa. Les receptes, a més, són les «preferides dels nostres jugadors», asseguren. Hora de provar el plat favorit de Messi. I al Poblenou, l’Acid House (Àvila, 84), una de les inauguracions més interessants de l’any. Aquest ‘hub’ creatiu, on convergeixen artistes, enginyers, conferenciants i un llarg etcètera, obre els dijous a les tres de la tarda perquè creatius de la ciutat hi puguin anar a parlar de, literalment, qualsevol tema. No són els únics que utilitzen les seves instal·lacions, cantants com Amaia, Mala Rodríguez o Morad ja han gravat una ‘live session’... al seu aparador. Molt 22@ tot. Finalment, per a aquelles cites en què el que us uneix és que sou tan friquis que fa mesos que entoneu el «jo és que ja em vaig llegir els manga» després del ‘boom’ d’‘Ataque a los titanes’, una nova botiga on celebrar el dia de l’orgull friqui (aquest dimarts, 25): la Tsume Store (Bailèn, 25 bis). Ubicada al triangle friqui, aquest local es declara punt de reunió per als col·leccionistes ‘otakus’. La moda ‘Cottagecore’ Torna l’estil natural El 2020 ens va fer dir adeu a Ryanair i als caps de setmana per Europa. Ara s’ha revalorat el turisme local i, sobretot, el rural. Ja ho apuntava Taylor Swift amb els seus àlbums germans ‘Folklore’ i ‘Evermore’, dedicats a la filosofia ‘cottagecore’ (el rebuig de l’urbà i el retorn a la vida de poble): ¿qui vol París tenint Burgos? Iniciatives com volveralpueblo.org, que volen repoblar l’Espanya buida, us permetran deixar-ho tot a l’estil Thelma i Louise i mudar-vos junts a un poble. Però potser és massa intens per a una cita, fins i tot en temps de l’‘apocalypsing’. Una opció ‘beta-testing’ per provar si la vida rural us va és anar a un hotel bombolla, aquestes habitacions rodones enmig de la naturalesa, amb parets transparents, per dormir sota les estrelles. Ets en un bosc, però protegit amb les comoditats de la ciutat. L’Hotel Mil Estrelles, a Banyoles, és el més famós dels hotels bombolla catalans. Porta-hi el teu rotllet i en un any esteu dient el ‘sí, vull’. Així, la pròxima pandèmia us agafa acompanyats.

On lligar sense estat d’alarma a Barcelona

Després de més d’un any de pandèmia, arriba l’‘apocalypsing’: s’imposen cites més intenses que la discografia d’Adele. Aquí teniu una dotzena de plans per impressionar sense restriccions

El més llegit