Relats confinats

En aquests moments d’entreguerra, entre la possibilitat del confinament total i la realitat del percentual, el millor és jugar a imaginar-se històries, ja que no estem per viure’n gaires. De vegades em paguen per pensar, així que ahir pensava en algun possible relat actual. Un lector d’‘On Barcelona’ que ronda la trentena. Avui ha quedat per a una primera cita amb una desconeguda. És diumenge i tot està tancat. Potser ha allargat massa la migdiada, així que surt despistat de casa perquè arriba tard a la trobada amb la seva hipotètica aventura (concertat per una ‘app’). La gent el mira malament pel carrer i ell pensa: «¿que hi tinc una mascara, al front?». Fins que, a meitat de trajecte, s’adona que el que no té a la cara és mascareta. Mira al seu voltant i tot el comerç està tancat. En aquesta zona no hi ha farmàcies de guàrdia. No pot tornar a casa o la seva cita fugirà, cansada d’esperar. Així que intenta ficar la barbeta al coll del jersei i s’afanya. Quan arriba al bar on ha quedat amb la seva cita (tancat per les mesures), ella no ha arribat. Pensa a demanar-li una mascareta als pocs transeünts que passen per davant mentre ell fuma (en fuma un darrere un altre, perquè li sembla que així té l’excusa per anar sense morrió). Pensa, de fet, a oferir una xifra astronòmica: la teva mascareta quirúrgica blava utilitzada 20 vegades a canvi de cent euros. Però ni té aquests diners ni els ànims. Finalment, a les taules de la terrassa del bar, que han deixat encadenades als para-sols, algú s’ha oblidat alguna cosa. És una mascareta. És una mascareta precintada, sense utilitzar. És una mascareta, precintada, amb les inicials del BBVA. La mascareta corporativa d’un banc. Recorda vagament que a Tinder la seva aventura tenia a la biografia la frase: «Un altre món és possible. Feminista i anticapitalista». Dubta de si és millor quedar com un antivacunes o com un aplicat treballador d’un banc. Potser pot dir la veritat (la cita ideal: ja que no podem anar a un concert ni a un restaurant, ¡busquem junts una farmàcia perquè m’importa tant la pandèmia que m’oblido la mascareta tota l’estona!, ¡et puc convidar a un potet de nadó!). ¿Se la posa o no se la posa? La noia, guapíssima, s’acosta. Amor perimetral Idees per a altres relats: 1) Amor perimetral: la trista història d’una relació a llarga distància (ell a Sants; ella, a Montgat: no tenen salconduit de feina); 2) Ell s’ha tancat al lavabo i no surt des de fa mitja hora. Està fent temps perquè siguin més de les deu i així, depassat el toc de queda, tenir almenys set hores més en aquesta casa; 3) Ells es veuen només amb mascareta. En la dotzena cita, se la treuen i ell porta aquesta perilla que ella odia, aquest ble de pèl a l’estil de David Villa, com la del seu ex; 4) Ell ha sortit a passejar perquè finalment els seus amics no han pogut quedar (els veu en aquella terrassa de Sant Joan, a tots quatre, no ha entrat en la convocatòria); 5) Idea de Gossos Pandemials: arribada la vacuna, els gossos adquirits per poder passejar més temen pel seu futur, escrit en primera persona del gos; 6) Animals mitològics: la Covid està controlada, però els éssers humans s’han acostumat als ‘looks’ que portaven quan teletreballaven per ‘zoom’: semblen animals mitològics, com àguiles amb cos de lleó, ja que porten camises planxades, escots i corbates a la part de dalt, i pantalons de pijama i xancletes a baix. Són només idees.

El més llegit