¿On anem sense discoteques? Els millors 'speakeasy' i cocteleries retro de Barcelona

Necessito oblidar aquest any. Penso en els vells temps, els anys 20 del segle XX: l’influx del jazz, la llei seca, nits secretes. Anhelo aquell aire proscrit, ara i aquí. Em vesteixo agitat. El barret i la mascareta em donen aires de personatge de novel·la pulp. Colpegen la porta. Creditors. Llisco per la finestra. El temps és tan dolent com el meu humor. Em pujo el coll i camino fins al nou local, La Folie American Experience (Sant Antoni Maria Claret, 514). Amaguen un ‘speakeasy’, rèplica d’aquells magatzems convertits en bars secrets en les èpoques de prohibició. El pianista i el saxo s’apliquen mentre engoleixo una saborosa ‘burger’. A la barra em saluda el Pablo, soci fundador. Destaca l’ideari subversiu del local, mentre el bartender perpetra alguns dels seus còctels camuflats: un amaga licor en una caixa forta amb forma de bíblia. Un altre es pren d’una bombeta. Prometo tornar-hi. El vent xiuxiueja amb promeses de virus voraços. Li torno un somriure decantat i entro a 14 De La Rosa (Martínez de la Rosa, 14). La inspiració de cafè bar francès fan d’aquesta cocteleria un refugi contra la vulgaritat. El propietari, el Dean, i els seus afables cambrers saluden pel nom a qui aparegui per la porta. Lloc ideal per potenciar capvespres a base d’aperitius, o esgotar nits gronxat per la finor de les seves copes. Prossegueixo el meu retorn al passat en un temple: Dry Martini (Aribau, 162). Rere la barra, el Gerard insisteix a tractar-me com si fos més que un delinqüent. Rememora com el seu gran magatzem els va portar a invertir conceptes. El primer ‘speakeasy’ de Barcelona no amaga un bar, sinó un exclusiu restaurant. S’hi accedeix per una porta a peu de carrer, amb sant i senya. Arriba el moment clau. Em serveixen la seva barreja de gin i vermut. Volo. Barberia amb contrasenya El cruixit de la fullaraca delata la meva arribada a Bobby’s Free (Pau Claris, 85). A simple vista, una sòbria barberia clàssica. Però no vinc a tallar-me els cabells. Tinc una cita. Xiuxiuejo la contrasenya i s’obre una paret. Darrere seu, una llum vermella trenca la foscor. Descorre la cortina l’Eric, mestre de cerimònies. Busco el meu racó al costat del llum verd. La Lola fa lliscar elixirs lluminosos per la barra. Acudeixen a noquejar-me una pinya colada clarificada i una misteriosa campana que amaga boires de rom i mescal. Els pòsters retro i els brindis còmplices completen l’èxtasi. Bobby’s Free és un d’aquells llocs que et fan sentir gegant tot i que la teva vida sigui miserable. Ni rastre de la meva cita. Decideixo provar sort al més peculiar Pastrami Bar del Born. M’esmunyo entre la cua i travesso la porta de la seva nevera. Soc a Paradiso (Rera Palau, 4). La psicodèlica decoració de sostres sinuosos i parets frondoses causen un gloriós titubeig. El Giacomo i els seus nois saluden vivaços entre percussions cocteleres. M’inclino com Michael Jackson a ‘Smooth criminal’ mentre preparen un còctel en un cucurutxo. Pego xarrups complaguts. Em contagio de l’ambient. Ni rastre de la meva cita. Tampoc a l’alambinada sala secreta que només alguns coneixem. Per sort, he reservat en un lloc predilecte: un club de lectura. Tuxedo Social Club (Gombau, 12) obre les seves prestatgeries només a la gent refinada, per donar entrada a un insòlit còctel bar d’aires victorians. Alguna cosa es remou a la meva caixa toràcica al sumir-me en el seu candorós univers de llums càlides i mobles antics. Amb el gest més noble de tot el gremi, el David mima un fabulós glop de scotch anomenat Michael’s Choice. M’enfonso entre ombres i aromes mentre penso: «Missió complerta. Demà tindré tal ressaca que no sabré en quin any visc». Llavors s’obre la porta. És la meva cita, que entra com si portés la nit al seu pas. Fos a negre.

¿On anem sense discoteques? Els millors 'speakeasy' i cocteleries retro de Barcelona

El millor antídot contra el 2020 és viatjar als temps de la llei seca. Et portem de ruta clandestina

El més llegit