Caçadors de frases a Barcelona

«Tinc un pla que es diu Pla M –revela una colla d’amics en un restaurant del Raval–: meditació i masturbació». A un parell de carrers, s’estan saludant amb entusiasme dues dones. «– Noia, ¿ets tu? - Sí, ¿qui haig de ser? - ¡Ah! Doncs estàs més guapa amb mascareta». Dos col·legues se sinceren a tret d’orelles alienes: «–¡Agafa’t la baixa, tio! –Com no la demani a Kunta Kinte...». Humor negre de vorera. «Aquí l’únic que et poden donar és pel cul», reflexiona un senyor en veu alta al passejar pel carrer Robadors. «Això és una ànima de doble tall», diu un poeta de bar. «Pinta’m les ungles color Ferrari –demana una dona amb subtilesa–, per no dir color putot». «¿L’MDA no és el de l’Equipo A?», pregunta algú amb la dislèxia en èxtasi. Això és Real Raval. «Aforismes de vorera ravalera», resumeixen les seves dues ideòlogues. «Frases escoltades i robades al Districte V, Barri Xino o Raval». Fa tres anys que les airegen en format fanzín i Instagram. «Algunes et faran riure, i d’altres –adverteixen–, pensar». «L’escriptor de la Bíblia, Nostradamus, no es va equivocar en res», arriben a la conclusió entre quatre. «Jo només vull una devolució de la meva vida i de les meves dents», reflexiona un transeünt. «Quant de temps, que bé et veig». Dos paios es retroben pel barri. «És que ja no em drogo». Plaf. Cop de puny de realitat. La Gemma i l’Anna tenen l’oïda més fina que les de ‘Sálvame deluxe’. A hores d’ara han après a dissimular millor que el rei emèrit en un esdeveniment amb Corinna. La seva és xafarderia de guant blanc. Són caçadores de frases. Gemma Terol, 42 anys, «disenyo, pinto i acoloreixo», resumeix a les seves xarxes. Anna Corominas, també 42, ella es resumeix com a «ésser», diu somrient. «El barri m’ha fet així». És ravalera. Viu en «el reducte del mal»: el carrer de Robadors. «El Raval –ha escoltat afirmar– és com entrar en la dimensió desconeguda». L’Anna ho resumeix amb un exemple pràctic: hi ha un senyor que sol anar pel carrer cridant una cosa aproximada a «‘¡¡butaaaanooo!!!’» –relata. Així que un dia una dona li va demanar una bombona. «No, jo no en venc», li va respondre ell. «¿I per què ho diu?». «Perquè vull cridar». «Això és el Raval», assegura. Xup-xup de veïns, turistes, moderns, prostitutes, drogues, cervesa, ‘beer’, ‘amigo’. «Mira aquell home que pren una beguda quan pot fotre un bon clau». Va ser la primera frase que l’Anna va robar al vol. Era el maig del 2017. Un mes després, estava obrint amb la Gemma el seu aparador ravalero d’Instagram (@realraval). A finals d’any, van publicar el primer fanzín amb les frases il·lustrades. Han col·laborat per amor a l’art Lyona, Javi Royo o Asis Percales. «Al principi pensàvem a fer una cosa social», apunta la Gemma. De moment, els diners només els dona per subvencionar el següent número. Ja en van tres. En total, deuen haver penjat 350 frases a les xarxes. ¿L’objectiu? «Recuperar l’essència d’un barri que es resisteix a difuminar-se entre tanta gentrificació». Xarxa mundial d’informants No són les úniques caçafrases que posen l’orella per Barcelona. Abans que existissin les xarxes, abans fins i tot que Belén Esteban cridés: «‘¡Yo por mi hija maaato’!», Enric Gomà ja tenia una xarxa mundial d’informants de carrer. «Jo no soc ‘marimandona’ –va escoltar a la rambla Catalunya fa 21 anys–, però reconec que m’agrada dirigir la moguda perquè les coses vagin bé». Va fer una llista de ‘mail’ amb 25 amics i va llançar la frase al ciberespai. I va néixer Alcarrer. Enric Gomà, guionista, escriptor, tuitaire, divulgador lingüístic, 56 anys. Va camí de publicar el seu tercer llibre de frases de carrer. Té ja 850 «informants», així els anomena. De 25, 30 països. Qualsevol conversa del món és susceptible d’aparèixer en la seva ronda de ‘mails’. Per donar-se d’alta, cal enviar un missatge a alcarrer@alcarrer.cat amb el nom, la professió i la població. Es reben cinc entregues a la setmana de frases de carrer sentides i també llegides. «Tenim un amor de tetra bric», assumeix una noia parlant pel mòbil. «La nòvia del meu marit –confessa una senyora a boca de canó– no ens agrada a ningú». «La ignorància és saber-ho tot –es llegeix en una pintada–, però des d’un altre punt de vista». El que ha après l’Enric del carrer: «Que la gent està molt perduda en l’aspecte amorós», diu rient. ¿Què enganxa d’això? «És una mica sociològic –respon–. És on surten totes les preocupacions més profundes. No és xarlataneria, no. Això és la vida». Igual que als expedients X: «La veritat és allà fora».

Caçadors de frases a Barcelona

Tenen l'oïda més fina que les de 'Sálvame'. La seva és xafarderia de guant blanc. Roben converses de carrer i les airegen per xarxes, fanzins i 'mail'

El més llegit