«Tinc un pla que es diu Pla M –revela una colla d’amics en un restaurant del Raval–: meditació i masturbació». A un parell de carrers, s’estan saludant amb entusiasme dues dones. «– Noia, ¿ets tu? - Sí, ¿qui haig de ser? - ¡Ah! Doncs estàs més guapa amb mascareta». Dos col·legues se sinceren a tret d’orelles alienes: «–¡Agafa’t la baixa, tio! –Com no la demani a Kunta Kinte...». Humor negre de vorera. «Aquí l’únic que et poden donar és pel cul», reflexiona un senyor en veu alta al passejar pel carrer Robadors. «Això és una ànima de doble tall», diu un poeta de bar. «Pinta’m les ungles color Ferrari –demana una dona amb subtilesa–, per no dir color putot». «¿L’MDA no és el de l’Equipo A?», pregunta algú amb la dislèxia en èxtasi.