La discografia de Blue Hawaii. El seu primer àlbum, ‘Blooming Summer’ (2010), explicava el moment en què els seus dos membres, Alex ‘Agor’ Cowan i Raphaelle ‘Ra’ Standell-Preston, van caure corpresos l’un de l’altre. Tres anys després arribava el bastant més trist ‘Untogether’ (2013), sobre la seva separació sentimental. En el tercer, ‘Tenderness’ (2017), ens explicaven que, malgrat tot, havien quedat com a (bons) amics. 

«L’últim ja és una mica diferent», afirma l’Agor, referint-se al recent ‘Open reduction internal fixation’. En lloc d’explicar la seva història conjunta, se centra en dues històries personals paral·leles. «És un disc de recuperació. En el cas de la Raphaelle, de l’amor. En el meu cas, d’una cosa molt més literal. El títol del disc [‘Cirurgia de reducció oberta i fixació interna’] fa referència a la cirurgia que em van fer al taló esquerre. Tant la Raphaelle com jo vam passar per un moment dur i vam haver d’arreglar-nos per dins».

El millor remei, suggereixen Blue Hawaii, no és a les sales de fisioteràpia, sinó a la pista de ball. «Ens vam proposar fer cançons que et fessin sentir bé, però també moure el cul», diu Agor. En temes d’‘Open reduction internal fixation’ com ‘All that blue’ o ‘Boileau’, aquest duo d’electro-pop més aviat malenconiós es rendeix als plaers de l’hedonisme i aprofundeix més que mai en la seva passió pel house clàssic. «La música de ball –explica Agor– ens ha interessat des del principi; es pot detectar l’influx als altres discos, tot i que de forma més subtil. En els directes, sempre ens havíem atrevit a anar més lluny. Aquesta vegada hem aconseguit reflectir l’energia dels nostres concerts en un disc».

L’eurodance està bé

El projecte es va forjar a Mont-real, però ara mateix l’Agor viu a Berlín, des de la caiguda del mur un dels centres neuràlgics del house i el tecno. «De tant en tant surto a clubs i, realment, aquí n’hi ha alguns dels millors del món. He de dir, d’altra banda, que també m’ho vaig passar molt bé punxant a Razzmatazz fa uns anys [el juny del 2015, per ser precisos]».

Quan li pregunto quins sons i productors poden haver marcat l’últim disc, l’Agor treu una llista com a mínim curiosa: «Molta música rave, house i tecno dels 90; noms com Mood II Swing, Larry Heard, Vengaboys, Alice DeeJay i Basement Jaxx». No, no desestimeu el llegat i la capacitat d’influència de l’eurodance.

En aquest àlbum, la Raphaelle sona més soul que mai: treu tot el seu potencial de diva. Ella es treu mèrits i assegura haver fet, simplement, el que cada cançó necessitava. Segons ella, «cada cançó és gairebé d’un gènere diferent», cosa que resulta especialment meritòria si tenim en compte que el disc es va fer «súper ràpid, en només uns mesos».

L’addició al treball de la Raphaelle

Hi ha motiu per a les presses: a més de Blue Hawaii, la Raphaelle té altres diversos projectes, com els no menys estimats Braids, banda pop (una mica) més a l’ús amb què aviat publicarà nou disc: «Ben aviat tindreu noves notícies importants. Estic contenta de poder tenir diversos projectes; cada un em permet desenvolupar una part diferent de la meva creativitat», diu l’artista.

Abans, aquest dissabte, dia 7, la Raphaelle visitarà Laut amb el seu ex Alex per demostrar la fortalesa del nou directe de Blue Hawaii. O, en altres paraules, com de bé s’han curat les ferides de tots dos. Sens dubte, la seva descripció de l’espectacle resulta prometedora. «És el millor set de club que hàgiu vist en la vida», diu la Raphaelle. «L’Agor punxa mentre que jo canto (molt) i intento que la gent es mantingui alerta i activa. La idea principal és la diversió sense límits. El nivell d’energia és alt, igual que la qualitat de la música. I les meves veus de diva no s’escolten cada dia. ¡Veniu a veure’ns!». Com diria Matthew McConaughey, alright, alright, alright.

Més electro-pop de Mont-real

Milk & Bone. Laurence Lafond-Beaulne i Camille Poliquin eleven cors des del 2015, quan van publicar el mini-lp ‘Little mourning’, pur somni vocal i sònic. L’àlbum ‘Deception bay’ va ser una joia semioculta del 2018.

Eli Rose. Si aquesta diva pop encara no és més coneguda, potser és perquè encara no s’ha decidit a canviar francès per anglès. I tant de bo no ho faci: així és ‘très charmant’.

Sorry Girls. Aquest duo noi-noia factura un electro-pop boirós i romàntic que encaixaria a la perfecció al Bang Bang Bar de ‘Twin Peaks’. Deixeu-vos embriagar per ‘Deborah’, el seu debut llarg al segell Arbutus, el mateix de Blue Hawaii, per a més senyes.