Quan Eduardo Chillida i Fernando Zóbel es van trobar el 1964, en ocasió de la incorporació d’una obra de l’escultor basc al Museu d’Art Abstracte de Conca –del qual l’artista hispanofilipí era l’impulsor–, hi va haver "admiració mútua, el sentiment d’haver-se conegut sempre", explica Alfonso de la Torre, comissari de l’exposició 'Zóbel-Chillida'. Camins encreuats a la galeria Mayoral.

La mostra permet apreciar els punts en comú entre els dos artistes –nascuts el mateix any 1924–, com són el domini de la llum, la subtilesa en les formes, la recerca de l’essencial i la tendència a unes línies cromàtiques similars (negres, ocres...).

L’exposició inclou correspondència de Zóbel a Chillida, reflex de l’estimació que hi va haver entre tots dos.