L’alzina de Puigmoltó, també anomenada de Puigvoltor, és un arbre inoblidable pel seu gruixut tronc bifurcat a baixa altura, una estructura que sembla respondre a antigues podes per a l’obtenció de carbó. Per arribar-hi cal sortir de Begues per la carretera del parc del Garraf i recórrer 1,2 quilòmetres, fins a un gir pronunciat a la carretera. Allà surt una desviació a mà dreta que porta a una clariana del bosc on es troba l’alzina, tot i que pot costar veure-la per la densa vegetació.
L’entorn de l’arbre, incloent la font del mateix nom –ara seca–, es va condicionar el 1998, però la situació actual sembla d’abandonament, amb pedres caigudes i arbustos que dificulten l’accés. L’alzina és, juntament amb el lledoner del Mas del Lledoner, a Cervelló, l’únic exemplar viu del Baix Llobregat que està inclòs a l’inventari d’arbres monumentals de la Generalitat.
Quercus ilex
NOM COMÚ: alzina ORIGEN: conca mediterrània ANTIGUITAT: per l’aspecte, cap al 1800-1850 LLOC: Begues. Carretera del parc natural del Garraf. A 1,2 km del nucli urbà, en un desviament a la dreta. Abans d’arribar al centre caní.