La plaça de Sant Felip Neri de Barcelona, on fa anys hi va haver un cementiri, va ser parcialment destrossada per l’aviació italiana durant la guerra civil i reconstruïda als anys 50 del segle passat sota el projecte de l’arquitecte municipal Adolf Florensa. En certa manera, més que reconstruïda, va ser redissenyada, ja que Florensa va arribar fins i tot a traslladar a la plaça dues façanes renaixentistes procedents de les obres d’obertura de l’avinguda de la Catedral. D’aquella urbanització són les tres boniques tipuanes que li confereixen un aspecte ombrívol i malenconiós –és una espècie semicaducifòlia, que no perd totalment les fulles– i que durant la floració estival omplen l’atmosfera i després entapissen el terra d’un bonic color groc. La més gran, amb un perímetre de tronc de 2,60 metres i una altura d’uns 24 està catalogada com a arbre d’interès local.