El mòbil marca 159 metres, 158, 157…». Camines pel Poblenou com si estiguessis als Goonies: els ulls enganxats a un mapa, la mirada brillant de qui s’acosta a un tresor i el pas tranquil, com si et perseguís una banda d’atracadors maldestres. «Lluita de gegants», anuncia la pantalla. És el nom èpic del tresor.
Segueixes la brúixola adossada al mapa virtual, els metres es redueixen a la velocitat de la credibilitat de Cifuentes. 25 metres, 24. «T’hi estàs acostant», salta una alerta. «S’ha d’actuar amb discreció -t’adverteixen-. A segons quines hores hi ha molts 'muggles' pul·lulant». ('Muggles': els humans sense habilitats màgiques de 'Harry Potter'). Així que ara camines dissimulant com l’inspector Clouseau amb lupa. 10 metres, 5, 3. ¿I ara què? Al mòbil hi ha un botonet per «veure pista». Clic. «S’enganxa més que un record 'kitsch' a la porta de la nevera», llegeixes. ¿Un imant?
Toques les llardoses caixes d’electricitat que hi ha a la vista amb l’angúnia del principiant. «No s’ha de ser perepunyetes», mou el cap en Jaume. Ell fa nou anys que busca tresors. «I has d’anar amb compte -afegeix mirant de reüll la resta de vianants-, es poden pensar que és droga». Després d’unes temptatives, pam, aquí ho tenim: una capseta camuflada adossada amb un imant. No és un tresor templer, ni tan sols hi ha una miserable calavera polsegosa al costat. És un 'geocaché'.
'Geocaching: «La recerca del tresor més gran del món», defineix la seva web. «Segurament n’hi ha algun a prop teu ara mateix», garanteixen a tothom. N’hi ha més de tres milions amagats en 191 països, calculen. «4.139, al voltant de Barcelona».
EL+
És una excusa per aixecar-te del sofà, descobrir llocs i conèixer gent.
«Tu estàs veient la punta de l’iceberg», diu en Jaume quan descobreixes el teu primer tresor. Jaume García; Jaumet, quan geocerca. Té 44 anys i la mirada d’espia. Ha trobat 11.355 tresors en nou anys. Això significa que s’ha enfilat a arbres, ha ficat la mà en un niu de ratpenats i ha agafat un llimac amb ímpetu de tresor. N’hi ha un a la Costa Brava que està a quatre metres sota el mar. Més d’un policia li ha preguntat: «¿Què fa vostè aquí?». «Explica-l’hi», diu rient. «Encara que molts ja coneixen el joc».
DESTINS QUE NO SÓN A LES GUIES
La humanitat geocerca des de fa 18 anys. ¿Què enganxa? «El repte que implica», respon en Jaumet. «I et porta a llocs que no són a les guies. Cada tresor té associada una web que explica per què és allà». També pot ser una excusa per fer 'trekking' o una via ferrada. I és una manera de conèixer gent, afegeix en Jaumet. «És molt interactiu i hi ha esdeveniments».
Un minillibre de registre mimetitzat en un bol·lard amb velcro.
Cal descarregar-se una 'app', crear-se un compte i escollir un tresor per rastrejar amb GPS. Imprescindible un boli. A l’obrir el tresor, el que hi trobes és un 'logbook': un llibret de registre. Firmes, hi poses la data, tornes a amagar-lo sense que et vegi ningú i comparteixes l’experiència 'on line'.
Hi ha geocontenidors tradicionals (vas a unes coordenades); multicontenidors (has de descobrir dades en diversos llocs); 'mysteries' (cal resoldre alguna cosa); 'wherigos' (amb aventures gràfiques). ¿El premi? «Jugar», diu en Jaumet. «S’ha anat perdent l’intercanvi». Queda algun contenidor amb objectes: si t’emportes alguna cosa, has de reemplaçar-la per una altra del mateix valor.
Un consell de vida o mort: «Presta atenció al teu voltant mentre jugues», adverteix la web. «Als EUA, una parella va morir -explica en Jaumet-. Seguien el GPS i van anar a parar barranc avall».