CONCERT D'HOMENATGE A RAZZMATAZZ

T'estimem, Bowie

Gerard Quintana, Tori Sparks, Brighton 64, Ramon Aragall, Steven Munar i The Slingshots expliquen per què adoren l'artista

nmartorell32380799 concierto de david bowie en el miniestadi del fcbarcelona el180110170711

Coincidint amb la data de la seva mort (12 de gener), Razzmatazz acull un altre concert homenatge a l'enyorat David Bowie, a benefici de la Fundació per a la Recerca en Oncologia i Immunologia, FROIFundació per a la Recerca en Oncologia i Immunologia (l'entrada costa només 10 euros). Encadenem alguns dels participants de la manera següent: un tria un altre artista del cartell, li planteja una pregunta i l’al·ludit fa el mateix amb el següent. 

Steven Munar, en una imatge promocional.

STEVEN MUNAR PREGUNTA A RAMON ARAGALL

S. M.: «¿Què t’ha portat a voler versionar 'Starman'? ¿L’època de Bowie de 'Spiders from Mars' és la que més t’agrada?».

R. A.: «Soc bastant fan de totes les seves èpoques, però 'Starman' va ser de les seves primeres cançons que vaig escoltar. És d’aquelles que t’hauria agradat compondre. Tot és genial: el so, la banda, la forma d’interpretar-ho... Tot el que respira  està a l’abast de molt pocs».

Ramon Aragall, en una foto de promoció.

RAMON ARAGALL PREGUNTA A TORI SPARKS

R. A.: «A nivell estilístic o d’imatge, ¿quina és l’època en què Bowie era més atractiu?»

T. S.: «Bowie ha habitat en tantes pells i totes tan atractives de la seva manera... Podria intentar contestar a la pregunta intel·lectualment, analitzant els seus personatges i les característiques carismàtiques de cada un o, simplement, respondre-la des de l’instint i el cor. Millor així. La veritat és que em vaig enamorar totalment de Bowie quan, als 14 anys, el vaig veure a la pel·lícula Laberint. Ja havia conegut la seva música l’any anterior, escoltant una col·lecció de grans èxits que tenia la meva tia a casa seva. I ja em va agradar. Però el que em va impactar va ser la pel·li. Impossible no sentir-se captivada per la combinació d’aquella mirada misteriosa, inquietant, amb la confiança total que projectava en el personatge de Jareth. El feia tan home que projectava masculinitat lluint purpurina, leggings i pintallavis. De fet, estic gairebé segura que va ser culpa de Bowie que el meu primer nòvio (als 15 anys) fos alt, prim, pàl·lid, una mica boig i amb la veu greu i sonora».

Tori Sparks, en una sessió promocional.

TORI SPARKS PREGUNTA A THE SLINGSHOTS

T. S.: «Bowie ha influït molts artistes i no solament musicalment: també a nivell d’estil, actitud, imaginació, imatge... Si haguéssiu tingut l’oportunitat de col·laborar amb ell, ¿què hauríeu fet i per què?».

S.: «Bowie ens podria haver donat bons consells de stage show, actitud i imatge, a part de produir-nos. Segur que ens hauria donat el toc gamberro que ens agrada, però sense arribar al 'Raw Power' d’Iggy and The Stooges. A més, ens podria haver prestat Mick Ronson perquè ens posés unes guitarres potents marca de la casa. ¡Un luxe, vaja!».

La banda The Slingshots.

THE SLINGSHOTS PREGUNTA A BRIGHTON 64

S.: «¿Quin tema de Bowie és el que més es pot identificar amb Brighton 64 i quin és el que més s’allunya del concepte de la vostra banda?

B 64.: «'Can’t help thinking about me' és una una de les dues cançons que tocarem a Razzmatazz i, potser, la més pròxima al nostre estil. És una peça de la seva primera època, que vam conèixer gràcies a un grup mod emblemàtic dels anys 90, Purple Hearts. A partir dels anys 80, la seva música ja no ens interessa tant: cançons com 'Let’s dance', per entendre’ns».

Els germans Gil, timoners de Brighton 64.FERRAN SENDRA

BRIGHTON 64 PREGUNTA A GERARD QUINTANA

B 64.: «Bowie va ser el rei de la transformació: canviava de 'look', d’estil, a cada disc. A tu, que et mantens fidel a una imatge, ¿t’atrauen més unes que altres?, ¿per què?».

G. Q.: « Una de les grandeses de Bowie va ser aconseguir que els seus personatges i la seva teatralitat fossin versemblants i creïbles, fent de l’estètica una extensió de cada moment musical. El plantejament va ser radical i amb el pas dels anys es va acostar a l’artista total, amb un final en què el personatge va ser ell mateix davant de la mort, nu com Llàtzer a la tomba, sense disfresses. Un dels llibres d’Auster, 'El llibre de les il·lusions', comença amb una cita de Chateaubriand: ‘La tragèdia de l’ésser humà és no adonar-se que una vida conté moltes vides’. Jo també crec que tots morim moltes vegades i que ens pot passar la vida vivint-ne una que ja s’havia acabat. Potser per això he fet més de 20 mudances i més de 20 discos. Sense canviar de pell, he tret la mirada a passejar i he tingut sovint present mitja dotzena dels bowies: des de l’androgin personatge de 'Hunky Dory' fins al Lazarus de Blackstar».

Gerard Quintana, a la platja del Bogatell.FERRAN SENDRA

EL CARTELL DEL CONCERT