Són cultes, perquè així ho van voler els seus intel·lectuals progenitors, però s'avorreixen més que una marmota. Analfabetes emocionals, van aprendre la filosofia de Heidegger però no els van ensenyar a viure. La Irina, la Masha i l'Olga es limiten a deambular pel món condemnades a la infelicitat. Aquest és el seu destí i d'aquí no es mouen.
El mateix els passava a les desencantades criatures de 'Les tres germanes', el clàssic de Txékhov que ha revisitat, molt lliurement, l'alemanya Rebekka Kricheldorf per a la seva estupenda Vil·la Dolorosa, que ha arribat amb títol més festiu en la seva versió catalana: 'Els tres aniversaris'.
Els tres aniversaris
Rebekka Kricheldorf
La festa és a La Villarroel, fins a l'11 de juny, sota l'aplicada i àgil direcció de Jordi Prat Coll. Són tres aniversaris, els de la Irina, que el públic disfruta molt més que els personatges, ànimes en pena incapaces de reaccionar a les seves pròpies incompetències; d'alegrar-se la vida en el present, deixant enrere les lamentacions del passat i la incertesa del futur.
Així passen les hores a Vil·la Dolorosa. Èbries d'apatia i sense fer brot. Excepte l'Olga, molt pencaire però igualment frustrada. El germà, Andrei, és igual que elles: un gandul aspirant a novel·lista. Però un dia arriba amb una novetat: té nòvia. Una dona molt guapa, Janine, a l'extrem de la inútil saviesa familiar, embarassada i amb molt de caràcter. Quan es desmelena, els arrasa a tots i tot.
ELENC ESPLÈNDID
Les excel·lents interpretacions són un altre dels grans trets d'aquesta comèdia descarnada, reflex d'una societat estancada i decadent, amb por dels canvis. Rosa Boladeras llueix, estupenda, ficada en el patetisme còmic de la Irina, l'eterna estudiant, entestada a celebrar amb tota mena de luxe els seus aniversaris sense aconseguir-ho.
Anna Alarcón se submergeix en la melancolia de la Masha, ancorada en un matrimoni sense amor i a qui no li servirà de res tirar-li l'ham al Georg (Albert Triola), un altre inepte emocional, casat amb una histèrica per a la seva desgràcia. Victòria Pagès és l'Olga, que, molt treballadora, porta les seves queixes a la seva indesitjada ascensió professional: de mestra a directora.
La llista de fracassats la completa Joan Negrié, en la pell del pusil·lànime Andrei, mentre que Miranda Gas vesteix una Janine que -al revés de tots aquests caràcters ensopits- trepitja, i fort, amb gràcia per complir els seus desitjos.
EL+
L'escenografia emmarca amb efectivitat el patètic retrat familiar. Quan neix la primera criatura de la Janine i l'Andrei, apareix una enorme fotografia del nadó ocupant tota una paret, i això mateix passa amb l'arribada del segon fill.
Aquí mana la mare que els va parir, la cunyada d'aquestes tres germanes embriagades de tedi i fracassos. El pobre Andrei, marioneta seva, acabarà fent de cangur perquè ella se'n pugui anar de festa.