Quan Jordi Barnadas, el 1992, va obrir la galeria que porta el seu nom tenia clar el que volia: «Arribar a la gent». El que l’atreia no eren els col·leccionistes o els museus, sinó el públic que mai havia entrat en una sala d’art, i diferenciar-se de la resta de galeries que poblen, o poblaven, el carrer de Consell de Cent.
Així que va apostar per la figuració, llavors, època d’abstraccions, gairebé un sacrilegi. I va donar l’oportunitat d’exposar per primera vegada a molts artista joves i desconeguts amb un treball refrescant, alegre i ple de color. Una línia que ha donat identitat a la galeria i la possibilitat de tenir preus assequibles. També l’etiqueta de comercial. «¿Som comercials? Segurament, però venem a Europa, Amèrica i tenim representació a Signapur». Déu n’hi do.
Ara compleixen 25 anys, i ho celebren, a partir de la pròxima setmana, amb 20 dels artistes que els acompanyen des dels seus inicis. Fins llavors llueix Leo Wellmar, que també val una visita i que repetirà en la col·lectiva.
DIDIER LOURENÇO
Un dels autors de la galeria amb més projecció mundial i que més agrada. El seu llenguatge internacional sedueix en tots els mercats.
MIGUEL OLIVARES
Creador de colorits ‘collages’ Olivares no retalla el material, el trenca, i així aconsegueix donar moviment a les seves obres.
ABEL FLORIDO
La ciutat és el tema d’aquest pintor que viu al camp i que utilitza una tècnica pròxima a l’aquarel·la que no li permet ni un ‘pentimento’.
LEO WELLMAR
Pau és el que transmeten els paisatges somiats, entre reals i simbòlics, d’aquesta sueca establerta a Barcelona.
MARIA PERELLÓ
Els retrats de gossos són una novetat en la producció d’aquesta artista de formació i factura clàssica que ara triomfa a París.
JORDI PINTÓ
L’‘estil pintó’ es defineix per un llenguatge naïf molt personal i un univers molt reconeixible ple de pinzellades d’humor.
CRISTINA BLANCH
El que li agrada és anar canviant de temàtica però sempre amb l’univers femení i la imaginació com a banderes. .
VANESSA LINARES
Amb un peu en el manga, els ‘guspirus’, els personatges imaginats per la creadora, comencen a tenir el qualificatiu de clàssics.
GABRIEL SCHMITZ
En les seves peces sempre hi ha una figura i sempre hi ha realisme, a més d’un cert aire de melancolia.