el museu imaginari

Josep Abril, a l'ombra de la xemeneia de la Fàbrica Lehmann

El dissenyador és l'inquilí més antic d'aquesta antiga planta de producció de joguines que ara acull professionals creatius

Josep Abril parla amb devoció de la Fàbrica Lehmann. Es nota que li agrada treballar en un lloc amb història i encant, encara avui desconegut per als barcelonins malgrat estar a l’Eixample. «És un 'museu', però actiu, perquè s’ha convertit en un lloc supercreatiu, on s’ha creat una xarxa d’empreses que acostumen a col·laborar entre elles. Diria que avui dia és una fàbrica de creació», resumeix el modista. 

El 1893 s’havia convertit en una fàbrica de nines amb caps de porcellana que s’enfornaven a la ­xemeneia de 25 metres aixecada el 1903 que encara avui presideix aquest espai tranquil i bohemi.

FUMATS A LA XEMENEIA

«Quan vaig ­arribar, a principis de la dècada passada, ­ningú en sabia res. Em va semblar un espai tan estrany a Barcelona... ­Només hi havia tallers d’oficis: fusters, ­ferrers, electricistes... Ara hi ha editors, artistes, arquitectes, joiers...».

Fins i tot hi ha un restaurant clandestí (­Rooftop ­Smokehouse) que va acollir una vegada ­George Clooney, que organitza tallers de cuina i que, atenció, ¡fa fumats a la xeme­neia!

TRANQUIL·LITAT

Josep Abril segueix amb la seva firma de roba homònima, regenta la botiga Nu#02 i s’ha encarregat del vestuari d’òperes com 'Alcestes' i 'L’holandès errant' (al desembre l’elenc de 'Tristany i Isolda' també lluirà les seves peces al Liceu). El modista destaca la tranquil·litat que es respira a la Lehmann.

«És un oasi de pau. S’hi està molt bé». Això compensa certes molèsties perquè les condicions per treballar no són les millors i no s’hi poden fer grans obres perquè l’edifici està afectat.

Els barcelonins poden acostar-s’hi quan celebren jornades de portes obertes cada mig any. La pròxima, el 13 de maig.