A 'Cincuenta sombras de Grey' (2015), és cert, tothom la va deixar verda, però se li ha de reconèixer el mèrit d’haver aconseguit que Hollywood tornés a ensenyar una mica de carn després d’una dècada en què el clima de puritanisme regnant i l’ascens de la pornografia 'on line' -que ens va posar a un sol clic de tota mena de depravacions- van obligar els grans estudis a mantenir la castedat. 

I és una pena. Perquè des que va veure la llum el curtmetratge 'Am Abend' (1910), que mostrava una dona masturbant-se primer i deixant-se tapar tots els forats després, l’evolució del cine ha estat lligada a les evolucions de gent intercanviant contactes i fluids a la pantalla.

Ens agrada el sexe, i ens encanta contemplar com els nostres congèneres es donen gust recíproc; i per això l’arribada als cines de la seqüela 'Cincuenta sombras más oscuras' és una bona notícia, encara que també l’acabem deixant verda. Per això i perquè la seva estrena ens dona l’oportunitat de fer una repassada a les tres últimes dècades d’erotisme a ­Hollywood.