El títol de la nova comèdia de Whit Stillman és 'Amor y amistad' però, encara que les dues formes d'afecte són presents a la pel·lícula, la defineixen unes qualitats més negatives: la mentida, la manipulació i fins i tot l'odi. Sota l'elegant superfície de cine d'època s'amaga una visió més aviat nihilista de la humanitat que dóna al film la seva irresistible ironia.

Que Stillman hagi adaptat Jane Austen és apro­piat i, al mateix temps, del tot innecessari. Al cap i a la fi, en pel·lícules prèvies com 'Metropolitan' (1990), 'Barcelona' (1994), 'The Last Days of Disco' (1998) i 'Damiselas en apuros' (2011) -comèdies de costums sobre gent educada i xerraire obsessionada amb l'estatus-, el director ja havia exercit de portaveu d'Austen al nostre món.

Un cop dit això, 'Amor y amistad' no és una adaptació austeniana típica perquè la novel·la en què es basa, 'Lady Susan', no és el típic text austenià -potser això explica que no fos publicat fins a un segle després que morís-. Lady Susan Vernon és única entre les heroïnes de l'autora, sobretot perquè no té res d'heroica: seria una Austen Powers. És una egocèntrica maquinadora i manipuladora, que veu els altres com peons­ de la seva pròpia partida d'escacs, i que embolica les vides amoroses de la família i els amics en el seu propi benefici.

Mentre la retrata, Stillman mostra una capacitat única per barrejar cruel­ sàtira i afecte sincer, i per resultar hilarant. 'Amor y amistad' és una paròdia negríssima -però no misantropa sinó plena d'empatia- d'una burgesia tan esclava del ritual i reprimida que es comporta com si tingués un nus a l'intestí gros, i ho fa recorrent a tants esmolats one-liners (bromes) que faria falta veure-la tres o quatre vegades per caçar-los tots.

Però Stillman fa molt més que fer riure exposant esnobismes, classismes i fanatismes. Els herois d'aquesta pel·lícula són dones que no deixaran que les restriccions socials els impedeixin tenir la vida que volen, còmoda, segura i fins i tot sexualment plena. En una època en què a les dones no se'ls permetia pujar en l'esfera pública, es van veure forçades a satisfer la seva set de poder en una altra banda. En última instància, doncs, aquesta pel·lícula és un relat polític, apassionant i desbordant d'enginy, una versió de 'House of Cards' ambientada no entre americanes i corbates i cotxes amb vidres tintats i despatxos ovals, sinó entre cotilles i carruat­ges amb cavalls i magnífiques cases de camp.