Potser un dels moments més desconcertants dels que va viure l’assassinat Ernest Lluch en els seus molts viatges a Euskadi qls 80 i 90 fos el d’una tarda de xerrada en una casa del poble del marge esquerre del Nervión. En aquells temps, ETA enviava sense parar persones al cementiri i feia poc que els GAL havien deixat una reguera d’assassinats en territori francès sense grans condemnes i fins i tot algun sord aplaudiment en aquest costat del Pirineu. Feia una estona que l’exministre de Sanitat parlava de diàleg i pacificació en aquell local socialista, de resistir la temptació de respondre amb violència, quan un dels presents, afiliat de base sense pretensions, va aixecar una mà de pencaire per preguntar: «Llavors, Ernest, ¿tu el que dius és que parlem amb els que ens maten?» Tres llargs decennis després, a Portugalete, a la mateixa vora esquerra del Nervión –avui menys obrera–, el delegat del Govern a Euskadi, Denis Itxaso, s’ha vist en la necessitat d’emfatitzar una òbvia condemna dels GAL. La banda parapolicial que va matar 27 persones entre 1983 i 1987 buscant etarres i mossegant també gent aliena a ETA «va ser un gran horror que va generar un gran dolor, que és el nostre, i va restar crèdit i legitimitat a l’Estat».