Ron DeSantis: més ‘trumpista’ que Trump (i potser el pròxim president dels Estats Units)

El títol oficial és Llei de Drets Parentals en Educació, però s’ha popularitzat pel nom que li van donar els crítics: «No diguis gai». És una norma polèmica per la qual Florida, entre altres coses, prohibeix l’ensenyament i discussió sobre orientació sexual i identitat de gènere per a alumnes fins als 8 o 9 anys i la limita per als de qualsevol edat segons el subjectiu paràmetre del que es consideri «apropiat». El president dels Estats Units, Joe Biden, ha denunciat que està «plena d’odi». Demòcrates, activistes i grans empreses –inclosa Disney, una força a l’Estat– s’hi oposen i la critiquen ferotgement, alerten dels seus perills i, com molts ciutadans, prometen combatre-la. Per Ron DeSantis, el governador que aquesta setmana va estampar, ple d’orgull, la seva firma en el text és, simplement, una, altra victòria. Estrella republicana Amb aquesta llei, només una de les mesures amb les quals Florida està atacant i retallant els drets conquerits per la comunitat LGTBI+, DeSantis continua fonamentant-se com l’estrella republicana de més pes en les guerres culturals que des que Donald Trump va passar per la presidència han pres lloc central en la vida política dels nord-americans. Res a l’agenda del governador s’escapa de les posicions més reaccionàries que ha abraçat la dreta en qüestions com l’avortament, els drets de vot, la raça, la immigració i la lluita contra la pandèmia de covid. La de DeSantis és una batalla ideològica que s’entaula en aquest terreny conegut en què els conservadors clamen a favor de la «llibertat» i contra el «socialisme», el «marxisme» i l’«esquerra radical» –dialèctica de la qual també beuen l’ayusisme i Vox–. Però el governador, que presumeix d’haver fet de Florida «l’estat més lliure» i «l’avantguarda de la llibertat», ha posat darrere de proclames i de guerres culturals el pes del poder estatal i l’acció executiva. I ha passat a encarnar el que un dels seus aliats va definir a ‘The New York Times’ com a «trumpisme competent». Anti-LGTBI DeSantis, per exemple, ha vetat les esportistes transgènere en instituts i universitats i fa poc va emetre una proclamació (sense més valor que el simbòlic) que no reconeixia la recent victòria de la nedadora Lia Thomas en els campionats universitaris. També ha recolzat legislació que criminalitza els qui presten a menors serveis mèdics com la teràpia hormonal i dona immunitat a metges i companyies d’assegurances que es neguen a prestar atenció a la comunitat LGTBI per «creences religioses, ètiques o morals». Va vetar també fons per prestar assistència psicològica als supervivents de la matança al club gai Pulse. El governador, que l’any passat va prohibir l’ensenyament de Teoria Crítica de la Raça –marc teòric que aborda el racisme com un fenomen estructural– en l’Estat (tot i que no forma part del currículum), també té a la seva taula, a l’espera de la seva signatura, la llei Stop-WOKE (concepte que al·ludeix a la presa de consciència de gènere, raça i classe), que estipula que «a un individu [s’entén que blanc] no se li ha de fer sentir incomoditat, culpa, angoixa o qualsevol altra forma d’aflicció psicològica per la seva raça». La llei, que insta a un ensenyament patriòtic i a educar en «les virtuts del govern limitat», està modelada com la polèmica llei sobre l’avortament de Texas i posa en mans de ciutadans corrents la seva execució al ser els pares qui podrien interposar demandes. Contra el dret a l’avortament En l’avortament, precisament, DeSantis també ha col·locat Florida entre els estats que més hi estan restringint l’accés. Ja es prohibeix fer servir fons de Medicaid, el sistema públic de salut per als pobres, i el governador ha titllat de «molt raonable» una llei que, a l’espera de la seva firma, prohibeix interrupcions de l’embaràs després de 15 setmanes i que no inclou excepcions per la violació o l’abús familiar. Repressió i protestes racials També el 2021, DeSantis va firmar una llei per «combatre violència, desordre i saquejos i protegir les forces de l’ordre». Tot i que un jutge n’ha paralitzat l’aplicació, la norma –creada després de les protestes per l’assassinat de George Floyd, tot i que a Florida no van ser significatives– inclou la protecció de qui atropelli manifestants amb un cotxe. A més, elimina les ajudes estatals als governs locals que redueixin el seu pressupost per a la policia i permet que es persegueixi amb les lleis contra el crim organitzat qualsevol que financi o organitzi una reunió que acabi en «desordre o violència». Vot i districtes negres Vot i districtes negresEl caire racista no apareix només en aquesta norma i DeSantis és una figura prominent en l’assalt republicà als drets de vot que afecten sobretot minories. Primer, el governador, elegit el 2018, va invalidar a la pràctica una llei aprovada per referèndum en aquestes mateixes eleccions que tornava a Florida el dret de vot als antics presos, a l’obligar-los a pagar el que devien en multes o despeses dels seus processos, una cosa que la majoria no poden fer. El 2019, va aprovar una de les lleis més dures del país limitant el vot per correu, eliminant les bústies per dipositar paperetes i prohibint prestar atenció o donar aigua o aliments als que esperen a la cua per votar. A més, DeSantis ha proposat crear la que seria la primera força policial dels EUA especialment dedicada a investigar el suposat frau electoral (que reportaria a la secretaria d’Estat, nomenada per ell). Aquesta setmana, a més, ha vetat el redisseny de mapes electorals proposat per la legislatura controlada pels republicans perquè vol avançar en un redisseny encara més extrem (inspirat per Steve Bannon i potencialment anticonstitucional) que eliminaria dos escons en districtes electorals negres. Immigració ImmigracióEn immigració, DeSantis va firmar una llei el 2019 que vetava les anomenades «ciutats santuari» (tot i que Florida no en tenia cap). Malgrat que un jutge federal ha bloquejat la majoria d’aquesta norma, el governador no ha desistit en la seva croada i ha prohibit a les agències locals fer negocis amb contractistes federals que transporten immigrants, d’aerolínies a companyies d’autobusos o organitzacions, a més d’ordenar tancar refugis. Propaganda covid Si alguna cosa ha consolidat especialment DeSantis com a icona de la dreta han sigut les seves postures i mesures durant la pandèmia. Florida va ser un dels estats que més tard va imposar restriccions i un dels primers que les va aixecar. El maig de l’any passat va firmar una ordre executiva que invalidava qualsevol mandat local que restringís drets o llibertats d’empreses i individus. I aquesta setmana ha liderat una demanda interposada per 21 estats republicans contra el govern federal per allargar fins a l’abril l’obligació de fer servir mascaretes en el transport públic. DeSantis clama per la «llibertat contra el faucisme», un joc de paraules amb feixisme i Anthony Fauci, la principal autoritat epidemiològica als EUA. En un acte recent amb estudiants d’institut, el governador es va burlar dels que encara portaven mascareta. Ha fet una roda de premsa amb antivacunes i ha suggerit que els sèrums poden provocar infertilitat. I, a més, ha escollit per al principal càrrec de sanitat a l’estat Joseph Ladapo, que ha qüestionat també les vacunes. Duel amb Trump Aquest radicalisme l’ha fet guanyar terreny entre les bases més radicals davant Trump, que ha defensat públicament la vacunació. I les dues postures els han portat a enfrontar-se en una tensió entre l’expresident i DeSantis, a qui Trump va recolzar durant la campanya com a governador el 2018 i a qui ara mira com a principal rival en una potencial carrera per tornar al Despatx oval. Tot i que DeSantis oficialment no ha declarat la seva intenció de presentar-se a les eleccions presidencials de 2024 (tampoc Trump), són cristal·lines les ambicions del governador, que abans s’enfronta a la seva reelecció al novembre, però que és clar favorit per renovar mandat. En aquest potencial duel amb Trump el governador de Florida, de 43 anys, té alguns avantatges. DeSantis, que prové d’una família de classe mitjana però va estudiar després a Yale i Harvard i va exercir com a advocat per a l’Exèrcit per Guantánamo i de l’Iraq, no té el carisma de l’expresident, però tampoc la mateixa impulsivitat ni la seva tendència al caos. Comparteix amb Trump l’energia populista, però és intel·ligent i disciplinat, metòdic. Controla el procés legislatiu, presta atenció al detall i porta tota la seva carrera política –iniciada com a congressista el 2012 amb la seva dona, Casey, com a principal assessora– amb disciplina militar. De la mà del Tea Party DeSantis, que va escriure el 2011 un llibre centrat en l’atac a Barack Obama en el qual va postular les seves credencials conservadores en polítiques fiscals o en favor de les retallades socials, va arribar al Congrés amb el recolzament del Tea Party i va ajudar a formar el Freedom Caucus. Després va tenir una breu carrera pel Senat avortada quan Marco Rubio va abandonar les aspiracions presidencials. No obstant, el seu fugaç pas li va obrir la porta als contactes amb donants. Ara té molt ben greixada la maquinària de recaptació de fons en tot el país, inclosos alguns que continuen recolzant també l’expresident. Sense veto de Twitter, DeDantis utilitza personalment i a través del seu portaveu la xarxa social per mantenir-se enfocat en el seu missatge. Aquest i el seu rostre, a més, s’han fet ineludibles en tot l’espai mediàtic conservador, en el qual és un dels convidats més freqüents. Van ser precisament les seves aparicions a Fox les que al seu dia van cridar l’atenció de Trump. En el Congrés, DeSentis ja havia proposat treure fons per a la investigació del fiscal especial Robert Mueller i en la seva campanya de 2018 a governador va aparèixer en un vídeo llegint a un dels seus tres fills ‘Trump, el arte de la negociación’ i amb una filla seva construint, amb blocs de joguina, el mur fronterer. Ara el deixeble es pot girar contra el mestre. I DeSantis ja és identificat per influents veus conservadores com Rich Lowry, editor del ‘National Review’, com «la veu del nou partit republicà». El que diu aquesta veu i el que fa DeSantis és el que obliga a prestar atenció.

Ron DeSantis: més ‘trumpista’ que Trump (i potser el pròxim president dels Estats Units)

El governador de Florida desplega una agenda populista i reaccionària que el converteix en el màxim competidor de l’expresident en la seva més que probable carrera presidencial

El més llegit