: ¿Es pot perdonar una infidelitat?, per Lucía Etxebarria

El triangle Marta Riesco - Antonio David - Olga Moreno ha tornat a portar als titulars del ‘couche’ el sonat assumpte de la infidelitat. Aquest tema sempre ens crida l’atenció perquè gairebé tots hem comès alguna infidelitat o hem sigut víctimes de la infidelitat d’algú altre. Per això sempre que una història d’aquest tipus salta, acapara portades i minuts de ‘prime time’: perquè ens hi sentim identificats. La pregunta que més reben els professionals sobre aquest tema és: ¿es pot perdonar una infidelitat? La meva parella ha tingut una aventura. ¿És aquest el final? Depèn. «La infidelitat connecta directament amb els afectes i la biografia de cadascun dels membres de la parella. La manera com elaborin ells el procés determinarà la possibilitat de mantenir el pacte de parella. No és el mateix descobrir una infidelitat si ets una persona amb una afecció segura, que pots arribar a gestionar sanament un conflicte; que si ets un narcisista, i perceps qualsevol conflicte com un afront al teu ego sobredimensionat; que si ets un obsessiu, cas en què estaràs constantment remugant el tema», m’explica el doctor Marcelo Mendes. ¿Per què t’és infidel? De la mateixa manera, l’infidel no ho és sempre per la mateixa raó. El doctor Esteban Cañamares té un llibre de referència sobre el tema que ho explica molt bé. N’hi ha que són infidels per escapar de fantasies edípiques; n’hi ha que són infidels perquè tenen una personalitat evasiva/compromissofòbica i temen ser massa dependents de la persona estimada; n’hi ha que són infidels perquè estan deprimits, i l’afer els facilita un xut d’autoestima i d’endorfines; n’hi ha que són infidels com a forma de venjança o agressió, i n’hi ha que són infidels perquè estan atrapats en el clàssic esquema «verge contra la puta» i no volen que la seva legítima faci les coses que li fa l’amant. Perquè «les infidelitats no són totes iguals, no tenen totes el mateix origen ni compleixen la mateixa funció», com em diu Alfred Martínez, psicòleg clínic. En la majoria dels casos, una persona infidel pot emprendre un treball terapèutic que la porti a entendre les causes últimes del seu comportament. Però no s’ha d’oblidar el vell acudit del nombre de psicòlegs que calen per canviar una bombeta: només un, si la bombeta vol canviar. Així que no has de sentir la temptació d’enviar la teva parella al psicòleg si t’ha sigut infidel, la decisió l’ha de prendre ell o ella. L’infidel irremissible D’altra banda, hi ha un percentatge d’infidels que ho són per la simple i senzilla raó que tenen trets psicopàtics i narcisistes. En aquest cas la parella és una façana compensatòria, una cosa que necessiten per poder ser acceptats en el grup. Va ser sonat el cas de Javier Rodrigo de Santos, regidor de Palma pel PP que vivia en aparença un matrimoni modèlic amb la seva dona i els seus cinc fills fins que es va descobrir que s’havia gastat 50.000 euros en xapers. Entre heteros, és típic el cas de l’alt executiu o polític que té amants i es gasta els diners en clubs de cites. Els actors David Niven, Richard Burton i Peter O’Toole en són clars exemples. Tots tres, casats amb dones bellíssimes, eren notoris faldillers que aprofitaven la menor ocasió per ser infidels. Les seves tres dones, Elizabeth Taylor, Sian Philips i Hojrdis Genberg, coneixien les aficions dels seus marits i, en principi, sabien què passava i feien els ulls grossos. Cosa que ens porta a un altre tema: Tota infidelitat fa mal. Per molt que perdonis o miris cap a un altre costat. En la gran majoria dels casos, el millor és anar a teràpia de parella Si encara no has pres la decisió de separar-te, has de tenir en compte que, si hi ha una crisi de parella a causa d’una infidelitat, és millor no explicar-ho a amics i família, perquè això només fa que ampliar el problema. En molts casos, si ells ho saben et serà molt difícil tornar amb la teva parella, ja que hauràs d’aguantar moltíssimes intromissions en la teva relació: constantment t’estaran alertant sobre una altra possible infidelitat futura, o clavant-te innecessaris sermons sobre dignitat i orgull malentesos. Sens dubte, mai els ho expliquis als teus fills, si en tens. És molt millor contenir-ho i treballar junts, i amb un terapeuta. Si hi ha una decisió real de separar-se, aquest serà el moment de dir-ho a la gent, no abans. «En la meva experiència clínica en teràpia de parella –m’explica la doctora Lara Ferreiro–, un 50% dels casos sobreviuen a una infidelitat. Però és com un gerro trencat, té esquerdes. Quan els japonesos reparen objectes trencats, omplen les esquerdes amb or. Creuen que quan alguna cosa ha patit un mal i té una història, es torna més bonic. Perquè la parella pugui reparar el gerro, es necessita moltíssima feina. I en molts casos simplement et quedaràs un gerro que traspuï aigua». La mediadora i advocada Eva Cornudella és més optimista: «Jo diria que vuit de cada deu rescaten la relació. Una infidelitat obliga a treure de l’armari molts problemes de comunicació i convivència. En mediació es poden abordar i tractar aspectes emocionals i personals, abans de plantejar-se una mesura extrema com seria un procediment judicial. També es poden acordar mesures parcials, donar-se un temps de separació acordant unes normes de funcionament». Excepte en casos d’abús o maltractament, Cornudella advoca sempre per la mediació. «En consulta he vist persones que creien impossible perdonar una infidelitat, i que ho van fer per treballar en la relació. De la mateixa manera, he vist persones que havien dit que no els importaria, però que no van ser capaces de perdonar-la quan va succeir –m’explica Alfred Martínez–. El que et puc assegurar és que hi ha un enorme tabú sobre aquests temes i per això les parelles que ho han viscut no ho expliquen. Però la meva impressió és que hi ha molts més infidels del que creiem. Per això crec que, si bé res justifica una infidelitat, de vegades cal entendre-la». La comunicació, factor clau Tots els terapeutes amb qui parlo estan d’acord: el més important és reconstruir aquest vincle, i això suposa un llarg treball. De parlar, d’escoltar, de sostenir, de perdonar, i de reafirmar el compromís. La major part del temps, la teràpia de parella es concentrarà a millorar la comunicació. En general no fa tant de mal l’acte sexual per si mateix com la mentida o l’engany, el fet que no es pugui confiar en l’altre. Tots busquem afecció, confiança seguretat i amor. El més probable és que l’arrel de l’aventura tingui alguna cosa a veure amb el vincle d’afecció, el cor absolut d’una relació. I quan hi ha un vincle compromès que es trenca d’alguna manera, l’esquerda evoca aquesta primera por de l’abandonament que es veu en els nadons petits. I és aquest nen interior, espantat i dolgut, el que ressona en nosaltres davant una infidelitat. Però, com bé m’explica Alfred Martínez: «Les persones que entenen el comportament humà com el resultat d’un procés complex tenen més possibilitats de comprendre una infidelitat, sigui pròpia o aliena».

El més llegit