El ‘big bang’ de la realitat virtual: el negoci ha explotat

Viure en un món virtual està deixant de ser una utopia tecnològica. Ara accedeixes a internet a través d’una pantalla, però ¿i si poguessis connectar tot el teu cos? Això és el que pretén el Metavers, un espai cridat a fer caure els murs d’internet per transformar el futur i en què Facebook i altres gegants digitals estan invertint milions de dòlars. A mitjans de juny, Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, va comunicar als seus empleats que el futur de la companyia se centrarà a materialitzar aquest somni, mons digitals interconnectats on els humans podran interactuar de manera simultània i on florirà una economia de participació. «Pots pensar en el Metavers com una internet incorporada, on en lloc de veure el contingut hi seràs», ha explicat. ¿Què és el Metavers? Com va passar abans amb termes com el núvol o internet de les coses, és difícil definir una cosa que és a les seves primeres fases de construcció. Això passa amb el Metavers, un concepte nascut i més ben explicat a través de la ciència-ficció. A la novel·la ‘Snow Crash’, de 1992, l’escriptor Neal Stephenson el va imaginar com «mons alternatius, on els personatges accedien per evadir-se de les dureses de la realitat». En l’actualitat, els avenços tecnològics han permès començar a construir parts d’aquesta idea. La irrupció de la pandèmia del coronavirus ha accentuat el salt a la digitalització i ha popularitzat experiències –com les videotrucades, les criptomonedes o els videojocs que permeten crear nous mons– que donen pistes de la pròxima evolució d’internet. Un espai en el qual convergiran la realitat física, la virtual i l’augmentada i on, amb l’ús d’ulleres virtuals, l’usuari se submergirà en un univers paral·lel en tres dimensions. No serà la creació d’una única companyia, sinó un espai que, prometen, involucrarà i revolucionarà tota la indústria. La novel·la distòpica de 2011 ‘Ready Player One’ –d’Ernest Cline i adaptada al cine per Steven Spielberg– ha traduït millor que cap la complexitat d’aquest concepte amb la història de Wade Owens, un nen orfe que, gràcies a ulleres de realitat virtual i sensors enxufats al cos, es connecta a un món virtual de competicions multijugador on es transforma en Parzival, el seu àlter ego. Videojocs d’un nou món Aquesta fantasia és cada vegada més a prop de la realitat. Des de fa anys, experts tecnològics han estudiat el desenvolupament d’un món virtual en el qual pots ser una altra persona i viure una vida paral·lela sense les limitacions de la realitat analògica. El popular videojoc ‘The Sims’ va permetre a l’usuari crear-se un avatar digital per simular una vida paral·lela i poc després ho va fer ‘Second Life’, un univers de rol llançat el 2003 que va arribar a reunir un milió de jugadors. No obstant, un punt d’inflexió clau ha sigut la incorporació del comerç ‘online’ en videojocs populars com ‘World of Warcraft’, ‘Final Fantasy XI’, ‘Minecraft’ o ‘Fortnite’. En aquests mons l’usuari pot invertir diners a comprar armament, canviar-se el pentinat o millorar les habilitats dels seus personatges per vèncer els seus rivals i obtenir beneficis econòmics. La Fundación Bancaja es una de las primeras instituciones culturales del mundo que utiliza la plataforma Roblox para crear un entorno virtual en 3D que recrea la experiencia de visitar una exposición y permite, a tiempo real, interactuar con las obras y el entorno. pic.twitter.com/zY8uzCeOCX — Roblox en español (@RobloxEspanol) 20 de mayo de 2021 Passa el mateix a Roblox, una plataforma on es desenvolupen videojocs ‘online’ la popularitat de la qual s’ha disparat especialment entre menors de 25 anys arran de la pandèmia i que exemplifica la direcció en què va el Metavers. Aquests mons són tan reals com el físic, ja que allà es produeixen relacions socials entre amics, transaccions financeres i fins i tot casaments virtuals, com va fer una parella a ‘Animal Crossing’. Com amb la nostra interacció amb internet, la línia entre les dues realitats es difumina. Aposta de les tecnològiques La introducció d’incentius econòmics en el virtual ha obert la porta a noves oportunitats per a la vertebració del Metavers. Els gegants de la indústria hi han vist una oportunitat i estan destinant grans sumes de diners a accelerar la construcció d’aquest espai per a experiències socials. Sony, per exemple, va anunciar a l’abril que invertia 200 milions de dòlars en Epic Games, creadora de Fortnite, per millorar la interacció digital entre els seus usuaris. El seu director executiu, Tim Sweeney, propugna des de fa mesos que el Metavers sigui una cosa cooperativa i descentralitzada. Facebook també està centrant els seus esforços a liderar aquesta nova evolució del món digital. «El seu negoci publicitari pot alimentar la màquina de guerra en un camí cap al Metavers que pot anar de tres a set anys», ha apuntat l’analista Eric Seufert. És per això que el 2014 la xarxa social va comprar la companyia de realitat virtual Oculus per 2.000 milions de dòlars i un any després va estudiar l’adquisició de Unity, una coneguda plataforma de desenvolupament de videojocs. Juntament amb la firma EssilorLuxottica, ja preparen unes ulleres Ray-Ban intel·ligents per accedir a aquesta nova internet. Interconnexió cooperativa Dues de les claus del Metavers són la seva accessibilitat i la seva «interoperabilitat sense precedents», com ha definit l’inversor en capital risc Matthew Ball, autor d’un dels assajos de referència sobre aquesta matèria. El primer punt significa que el Metavers mai deixarà de ser actiu i s’hi podrà navegar des de qualsevol dispositiu o sistema operatiu. El segon, que els usuaris podran saltar d’una web a l’altra sense necessitat de canviar de compte. La teva rèplica digital podrà participar en un videojoc, parlar amb persones de tot el món, guanyar diners treballant o visitar una botiga ‘online’ per comprar coses, allotjant així tota mena de negocis. Aquell pont de connexió seria entre diferents plataformes privades amb diferents interessos, cosa que pot complicar-ne la realització. El Metavers busca ser un espai polièdric en el qual poden passar milers de coses diferents alhora. Aquesta diversitat es comença a veure al món de l’oci. Allà, Fortnite ha actuat com a pioner, utilitzant el seu món per a actes històrics com la projecció de pel·lícules o concerts en directe. L’abril del 2020, els seus usuaris van poder pagar per veure actuar una rèplica gegant digital del raper Travis Scott. Fins a 27,7 milions de persones a tot el món van participar en un ball virtual col·lectiu que crearà tendència. Altres grans estrelles com Lil Nas X ho ha fet a la plataforma Roblox –que al juliol va tancar un acord amb Sony– i Ariana Grande ho farà pròximament. Eclosió d’una nova economia Com han anticipat els videojocs, en aquest ecosistema els diners no són una divisa, sinó un criptoactiu (o token), monedes virtuals com Bitcoin o Ethereum. El codi font obert serà un pilar clau del Metavers, ja que permetrà als usuaris crear coses noves, posseir-les i donar-los un valor real. És el que permeten plataformes virtuals descentralitzades com Upland o Decentraland –que té en MANA la seva pròpia criptomoneda–, on ja hi ha usuaris com la firma immobiliària digital Republic Realm que han invertit més de 900.000 dòlars a comprar parcel·les de terreny virtual per construir edificis. La casa de subhastes Sotheby’s ha fet el mateix per crear museus i galeries d’art digital. L’objectiu d’aquest emergent ecosistema és que els actius digitals que tingui l’usuari puguin traslladar-se sense problema d’una plataforma a una altra. Això serà possible gràcies als tokens no fungibles (NFT), una tecnologia que permet certificar la propietat d’un objecte digital únic. Si l’usuari paga per obtenir una parcel·la de terra virtual a ‘Somnium Space’, una nova armadura a Fortnite o ‘axies’, una espècie de Pokémon del videojoc ‘Axie Infinity’, aquest sistema en garantirà la propietat. En els tres casos esmentats, l’objecte adquirit és únic i escàs, cosa que permet rellançar-ne el valor. The Decentraland Marketplace now supports primary sales for user-created wearables! Head to https://t.co/Jk3ENA7Mg0, select the Collectibles tab, and filter by "Store" to see new wearables on first-time offer. pic.twitter.com/ZaZtlmOenr — Decentraland (@decentraland) 4 de agosto de 2021 La creació en cascada de nous mons com aquests són una oportunitat econòmica per als usuaris, que busquen obtenir beneficis. Així, passaran més temps dins dels videojocs perquè els seus èxits es podran traduir en diners. L’eclosió d’una nova economia virtual és l’aspiració més ambiciosa del Metavers, un reclam també per a marques que volen ocupar aquests espais abans que ningú. És el cas de Gucci, que ha creat un espai per promocionar els seus productes a Roblox. L’economia construïda amb NFT en aquest ecosistema ja mou vendes superiors als 96 milions de dòlars. I és que, en el camí cap al Metavers també hi poden haver múltiples bombolles especulatives. Hi ha qui decideix aixecar una botiga de txutxes al costat d’una escola i qui compra pisos en barris humils per rebentar-ne el preu quan arribi la gentrificació i els converteixi en el lloc de moda. El mateix comença a passar en l’entorn virtual. No obstant, no són pocs els experts que es mostren escèptics amb l’impacte real que pugui tenir aquesta idea i que assenyalen l’alt volum d’interessos corporatius que s’amaguen darrere de la seva promoció com una cosa revolucionària.

El ‘big bang’ de la realitat virtual: el negoci ha explotat

Facebook està invertint milions d’euros en l’univers paral·lel Metavers

S’impulsa un sistema de pagaments que permet tenir béns digitals, cosa que farà florir una nova economia virtual

20 conceptes tecnològics per estar al dia

El més llegit