De Margaret Atwood a Malala: els llibres prohibits a les escoles dels EUA

Uns polítics teòcrates aconsegueixen el poder. La seva primera mesura és suprimir la llibertat de premsa i els drets de les dones. A partir de llavors Defred, la protagonista, només serveix per procrear a la República de Gilead. ‘El conte de la serventa’, de l’autora Margaret Atwood, és una obra distòpica i amb una crítica social forta. Ha sigut un èxit en vendes i la inspiració per a una sèrie d’HBO. La seva versió en novel·la gràfica, amb vinyetes de Renee Nault, és ara un dels 11 llibres que ha prohibit un districte escolar de Texas a les biblioteques públiques. L’organització PEN America, referent en matèria de llibertat d’expressió, ho ha considerat un exercici de censura injustificat «partint de les demandes d’alguns pares». «Tot el procés ha sigut inusual, opac i preocupant, més per apaivagar famílies sensibles que per servir els estudiants. No es pot negar que tots els llibres censurats tracten temes LGBTQ+, sexe o racisme», va afirmar Jonathan Friedman, director de llibertat d’expressió i educació del PEN America. També és en la llista el llibre de Carmen María Machado ‘En la casa de los sueños’, una novel·la en la qual l’autora narra com va acabar sent víctima del maltractament per part de la seva nòvia. O la coneguda novel·la gràfica ‘V de Vendetta’, escrita per Alan Moore amb il·lustracions de David Lloyd. Més enllà de Texas Però no és una cosa exclusiva de Texas. Una junta escolar de Tennessee també ha retirat ni més ni menys que ‘Maus’, la primera obra gràfica a guanyar un Pulitzer. El seu autor, Vladek Spiegelman, és fill de jueus polonesos supervivents del camp d’extermini d’Auschwitz. Però vuit paraules malsonants i la nuesa dels ratolins d’aquest còmic van poder més que el testimoni real del nazisme. Ràpidament, la botiga Nirvana Comics Knoxville va obrir un Go Found Me per enviar una còpia de la novel·la a tots els estudiants que la volguessin. En només 10 dies van recaptar uns 100.000 euros. La prohibició també va desencadenar que, 45 anys després de la seva primera edició, ‘Maus’ fos en la llista dels més venuts. Res com una bona prohibició per atraure l’atenció dels adolescents. Un dels llocs on va començar a encendre’s el foc reaccionari va ser Central York, a Pennsilvània. Després dels disturbis racials provocats per la mort de George Floyd, el districte va prohibir materials educatius sobre diversitat a les seves escoles. Va ser el 9 de novembre del 2020. «Molts pares han expressat la seva preocupació perquè certs recursos d’aquesta llista fomentin la desigualtat al promoure un tracte diferent de les persones. Creuen que en lloc d’unir en la diversitat, certs recursos polaritzen i divideixen», va justificar Jane Johnson, presidenta de la Junta Escolar, sobre continguts antiracistes, que, al seu entendre, trenquen la convivència. El Club de Llibres Prohibits de York Central va recopilar en una llista aquests materials prohibits. N’eren més de 250. «Aquestes accions racistes no són benvingudes aquí ni en cap altra comunitat», afirmen des d’aquest club. En la llista hi ha llibres sobre raça com ‘Malala. La meva història’ o ‘Hair love, un ‘best-seller’ que ressalta la relació entre un pare i una filla negres a través dels cabells de la nena. Però també hi ha llibres amb personatges LGTBI i amb diversitat funcional. La bibliotecària Samantha Hull, a Pennsilvània, va denunciar en el ‘Washington Post’ que havien desaparegut vuit títols de les lleixes d’una escola de primària que supervisa. Entre d’altres, hi havia ‘When Aidan became a brother’, el personatge principal del qual és un nen trans. Els pares d’una escola de secundària al comtat de Lancaster, segons va dir, també havien sol·licitat que s’eliminés ‘Gender Queer’, unes memòries sobre ser no binari, i ‘Lawn Boy’, que inclou la descripció d’una trobada sexual entre dos nois. Raça i sexualitat, els temes polèmics I així en altres juntes escolars del país. L’Oficina per a la Llibertat Intel·lectual (OIF) de l’Associació Americana de Biblioteques (ALA, per la sigla en anglès) rep cada vegada més informes sobre intents de prohibir llibres. En l’última llista de materials que han publicat hi ha ‘Les bruixes’, de Roald Dahl. ‘Matar un rossinyol’, de Harper Lee, s’hi repeteix gairebé cada any. L’ALA indica que la meitat de les denúncies de llibres que es fan als EUA són de famílies. Alguns componen el grup No Left Turn (‘No al gir a l’esquerra’), que s’autodefineixen com a «pares amb sentit comú». Segons ells, aquests llibres «degraden la nostra nació, i els seus herois revisen la nostra història i ens divideixen com a poble a fi d’adoctrinar els nens en una ideologia perillosa». Suzanne Nossel, directora executiva del PEN America, va assenyalar a ‘The Guardian’ que els arriben aquests casos gairebé cada dia. El recurs de la censura, segons Nossel, arriba tant de l’esquerra com de la dreta. Els primers apunten a llibres que consideren ofensius, sobretot per haver-se escrit en una altra època. «Però és la dreta la que ha invocat la maquinària del Govern, incloses les propostes legislatives en dotzenes d’estats, per fer complir aquestes prohibicions, que suposen els atacs més greus contra la llibertat d’expressió». Les propostes legislatives inclouen multes, i fins i tot presó, per als qui deixin materials explícits a estudiants de menys de 18 anys. En cas d’aprovar-se, ser bibliotecària es convertiria en una professió de risc. Ja hi va haver un legislador d’Oklahoma que va comparar la setmana passada els bibliotecaris amb els escarbats.

De Margaret Atwood a Malala: els llibres prohibits a les escoles dels EUA

Organitzacions de pares conservadors aconsegueixen prohibir obres i manuals educatius amb continguts antiracistes o LGTBIQ amb l’argument que «divideixen i polaritzen» i «degraden la nació».

El més llegit