La que avui és majoritàriament considerada com la millor pel·lícula de tots els temps, ‘Ciutadà Kane’, no va ser considerada per l’Acadèmia de Hollywood com la millor pel·lícula de 1941; els membres del jurat van preferir atorgar aquest honor a ‘Que verda era la meva vall’ Ara sabem que en aquesta decisió va influir la campanya d’intoxicació que el magnat mediàtic William Randolph Hearst va dur a terme contra l’obra mestra d’Orson Welles –que parlava subtilment d’ell i no precisament bé–, per això resulta inevitable vincular-la a la injusta victòria que ‘Shakespeare in Love’ va protagonitzar dècades després. Al darrere d’aquesta oblidable comèdia romàntica de 1998 es trobava Harvey Weinstein, que llavors era el productor més poderós de Hollywood i que aquell any no només va subornar i extorsionar els acadèmics, sinó que també va portar a terme una verinosa campanya de propaganda contra ‘Salvem el soldat Ryan’, sens dubte més mereixedora de l’estatueta. Òbviament, no parlem de casos aïllats. Al contrari, la història dels Oscars és una successió de decisions de difícil comprensió.