Trans i esport: un repte global sense respostes clares

EUA: esperant un nou «enfocament» Als EUA, el cas de Lia Thomas ha tornat a posar el debat a primera plana. Els legisladors republicans, immersos en una croada ultraconservadora, han trepitjat l’accelerador en les lleis vetant-ne la participació a diferents nivells, des de l’educació primària fins a la universitat. Dotzenes de propostes legislatives s’han presentat des del 2019 i almenys 11 s’han convertit en llei, tot i que les demandes han evitat que algunes normes entrin en vigor. La NCAA (sigles en anglès de l’Associació Nacional d’Esport Universitari) va anunciar al gener un «enfocament sobre participació transgènere en cada esport». Aquesta política abandona el requeriment previ d’un any de supressió de testosterona i deixa en mans dels òrgans reguladors de cada esport el disseny de polítiques específiques. L’any passat, el Tribunal Suprem, que era conservador, va defensar que les lleis contra la discriminació per sexe inclouen la identitat de gènere, mentre que el president, Joe Biden, ha firmat dues ordres executives per prevenir i combatre la discriminació per aquesta identitat. Idoya Noain REGNE UNIT: categories a part Les institucions esportives del Regne Unit van publicar al setembre una guia orientativa en la qual s’inclinen per la competició de persones trans en categories a part. «Per a molts esports, la inclusió de les persones transgènere, l’equitat i la seguretat no poden coexistir en un únic model competitiu», assenyala. Les dones trans tenen avantatges físics respecte a les dones, fins i tot amb la supressió o reducció dels nivells de testosterona. Es recomana prioritzar la inclusió d’esportistes trans, però també protegir la categoria femenina tenint una secció «oberta» i una secció «només femenina» i buscar nous formats de manera que hi pugui participar tothom de manera segura i justa. Queda en mans dels directius de cada esport implementar aquestes recomanacions, mal rebudes per la comunitat LGBTI. Begoña Arce FRANÇA: el rugbi n’obre el camí A França només les federacions de rugbi i de patinatge ‘roller derby’ han reglamentat la participació de transsexuals. Els responsables del segon esport més important al país accepten en els tornejos oficials els atletes que van fer la transició sota una sèrie de condicions mèdiques i administratives. Per exemple, a les dones trans no operades se’ls exigeix que hagin seguit «un tractament hormonal durant un mínim de 12 mesos». En canvi, en el ‘roller derby’ reconeixen l’«autodeterminació de gènere». És a dir, una persona trans és lliure de triar la categoria masculina o femenina. La resta de disciplines no disposen d’una normativa específica sobre la qüestió i això afavoreix que es pugui decidir en funció de cada cas. Enric Bonet ALEMANYA: remet a la FIA Alemanya compta amb una llei general d’igualtat (2006) que té com a objectiu «evitar o eliminar la discriminació per raça o procedència ètnica, gènere, religió o ideologia, discapacitat, edat o identitat sexual». Des de l’any 2018 els alemanys tenen, a més d’«home» i «dona», l’opció d’incloure «divers» al seu document d’identitat. Aquesta bastida legal vol acabar amb la discriminació i l’expulsió de l’espai públic de les persones que decideixen transicionar o que no troben la seva identitat de gènere entre l’elecció clàssica binària. La Federació Olímpica Alemanya no ha pres una decisió ni ha deixat entreveure quina serà la seva posició després de l’anunci del COI que cada federació nacional haurà d’establir en els seus barems sobre la qüestió trans. A la seva web es limita a recordar les regles de la Federació Internacional d’Atletisme: que l’esportista tingui reconeixement legal per part d’un tribunal sobre la seva identitat de gènere, que el nivell de testosterona en sang estigui per sota dels cinc nanomols per litre de sang almenys sis mesos abans de la competició i que aquests nivells es mantinguin estables posteriorment. Andreu Jerez XINA I JAPÓ: sense rastre, i un cas sonat A la Xina no hi ha registrats casos d’esportistes trans. Fa anys, els membres de l’equip femení de relleus 4x100 metres van encaixar una campanya segons la qual, atenent al seu aspecte, es tractava d’homes. No obstant, la complexitat de la seva societat, que uneix tradició i modernitat, va quedar reflectida en recents i massius debats sobre les atletes transgènere amb arguments similars als que s’observen a Occident. Sí que n’hi ha casos al Japó. L’esgrimidor d’elit Fumino Sugiyama es va retirar al començar la transició per por de la transfòbia i actualment és una de les veus més potents sobre els drets del seu col·lectiu. Kumi Yokohama, futbolista, es va definir com a home trans en una entrevista l’any passat. Adrián Foncillas

Trans i esport: un repte global sense respostes clares

El debat sobre l’encaix de les persones trans en l’esport creix en totes les latituds: sense un rumb comú.

A l’espera de normes a gran escala, cada país mira de regular una realitat cada vegada més present.

EUA: esperant un nou «enfocament»

El més llegit