Chanel Terrero, primera entrevista després de la tempesta: «Soc artista, no política»

Chanel va vorejar la glòria i el turment en poques hores i sense avís. I lluny de poder celebrar la victòria com es mereixia, Chanel Terrero va sortir de Twitter davant l’allau de missatges d’odi que estava rebent. Una dosi d’‘eurodrama’ sol ser acceptable. Però, per molt qüestionable que fos el sistema de votació de RTVE, el ciberassetjament al qual va ser sotmesa durant dies dista molt del missatge inclusiu i tolerant que durant dècades ha enarborat el Festival d’Eurovisió. Dues setmanes després de convertir-se involuntàriament en el centre de la polèmica, en el sac de boxa de molts, la pregunta a Chanel és obligada: ¿Ha sobreviscut vostè? La veritat és que estic bé. El dia crític va ser diumenge [29 de gener], després d’haver guanyat, perquè no entenia el que estava passant. Era la primera vegada que era a la palestra i era normal que la gent opinés o que els mitjans parlessin de tu i del teu passat. Però el que no és sa, i com a societat ens hem de responsabilitzar, és l’assetjament a les xarxes socials. Al sentir-me forta em veig en l’obligació moral d’alçar la meva veu i dir: «Sisplau, aneu amb compte amb el que escriviu perquè està en joc la salut mental de les persones». ¿Algun sistema de defensa? La millor manera de portar-ho és amb una mica d’humor. Va haver de suportar la politització que s’ha fet del concurs i els sonors retrets d’una part del feminisme que li recrimina representar una dona hipersexualitzada. «El meu cap no ho comprèn. S’ha vist que entre nosaltres [les favorites] i tots els participants hi va haver una competició superbona i sana», apunta sobre la sororitat i el companyerisme regnant entre bambolines. «Sempre ho he dit: soc artista, no política. Del que m’ocupo és d’assajar i treure el millor de mi per oferir un bon espectacle sobre l’escenari». En això, precisament, no és una principiant. I només té paraules d’elogi i agraïment per als seus contrincants. «Aquest any en particular hi havia tanta diversitat, que elegir-ne una em sembla molt complicat. Diria que fins i tot impossible», respon amb modèstia quan se l’interroga sobre la seva quiniela abans d’acudir al Benidorm Fest. «Tanxugueiras i Rigoberta Bandini comparteixen una potència brutal en directe, totes dues m’encanten; la posada en escena de Rayden em va agradar moltíssim, i la veu de Blanca Paloma em va semblar un regal», postil·la. En efecte, per molt que s’intenti, no vol mullar-se: «Sé que us agradaria saber qui eren el meu preferits o als que vaig veure com a rivals. Sentint-ho molt, no puc escollir: tots mereixien anar a Torí». De l’Havana a Olesa Tot i que Chanel va néixer a l’Havana el 28 de juliol del 1991, amb tot just tres anys es va mudar amb els seus pares, Marlene Martínez i Alain Terrero, a Catalunya. Però la parella es va separar. L’Alain viu actualment a Figueres, on va refer la seva vida. I la Marlene es va enamorar d’un català [Toni Cuadrado, el pare de les seves dues germanes petites] i va fixar la seva residència a Olesa de Montserrat. «És treballadora social, però és tan còmica i enginyosa que podria haver-se guanyat la vida com a monologuista –afirma Chanel–. A nivell professional soc la primera de la família que es dedica a això. Afortunadament, tots estem molt units i em recolzen de forma incondicional. Fins i tot, el meu pare biològic va venir a veure’m a Benidorm», afirma. «La meva àvia Leonor [Bergé] no va poder ser aquell cap de setmana amb mi –lamenta–, però està pletòrica que participi a Eurovisió. Sent petita em deia: ‘De gran, quan siguis famosa, et portaré les maletes’. Després d’actuar a ‘Mortadelo i Filemón’, el meu primer musical sota les ordres de Ricard Reguant, me’n va regalar una que encara conservo. Com tota la meva família, és increïblement humil». Chanel era bona estudiant, tot i que «els excel·lents els treia en ballet». Als nou anys va descobrir la seva vocació a l’escola d’arts escèniques 113 Dansa: «Em vaig formar en diversos estils –ballet, jazz i contemporani–, i vaig aconseguir treure’m el títol de la Royal Academy of Dance. També vaig fer classes de cant i interpretació. M’ho prenia com una feina. Era molt disciplinada. Per sort, als 30 segueixo mantenint la mateixa il·lusió de quan era petitona». El seu destí semblava estar marcat. Als 16 anys va deixar enrere Olesa de Montserrat i es va mudar a Madrid, on va fer els seus primers passos en el teatre musical. «Mudar-me a la capital, ser independent i viure allunyada dels meus pares i les meves dues germanes petites no va ser un salt tan gran. Va ser un canvi natural i orgànic perquè era el lloc perfecte per construir la meva carrera», assegura, sense revelar si viu sola o en companyia. «Com és lògic, he tingut alguna crisi existencial. Però em sento molt afortunada d’haver pogut dedicar-me a això durant tant temps. No s’ha de deixar d’aprendre mai». Una cita amb Spielberg Ho confirma una mirada al seu currículum. I ningú li ha regalat res: tots els seus èxits, sense excepció, se’ls ha guanyat a pols. Ha participat en musicals tan exitosos com ‘Mamma Mia!’ i ‘El rey león’; va ser la cantant protagonista de ‘Nine’, ‘Flashdance’ i ‘El guardaespaldas’. Ha ballat amb Shakira en els MTV Europe Music Awards. Ha format part del cos de ball de ‘Tu cara me suena’ (Antena 3). Va aparèixer en les sèries ‘Águila Roja’, ‘El secreto de Puente Viejo’ i ‘Gym Tony’. I ha fet papers en pel·lícules com ‘Fuga de cerebros 2’, de Carlos Therón, i a ‘El rey de la Habana’, d’Agustí Villaronga. No tothom ho sap, però Chanel es va quedar a les portes d’aparèixer en el ‘remake’ de ‘West Side Story’ dirigit per Steven Spielberg. «Vaig ser entre les cinc finalistes per interpretar el personatge d’Anita. Em van trucar un divendres i em van preguntar si la setmana següent podria fer una audició a Nova York. No m’ho vaig pensar ni un segon i vaig agafar un avió. Vaig anar passant diverses fases i, en l’última, allà hi havia Spielberg. Veure de prop com treballa va ser una cosa única. En una taula hi havia diversos productors i ell, dret, ens gravava i mirava a través de la pantalla del seu mòbil. És un senyor molt educat i amb una aura increïble», recorda. Si bé el càsting va ser el setembre del 2018, fins al gener del 2019 no va rebre una trucada en la qual li van dir que, malgrat que el seu nom «s’havia estudiat fins a l’últim moment», havien optat per una altra candidata. Si no fos per Ariana DeBose, potser seria ella la nominada a un Oscar. No obstant, mentre es prepara per desembarcar amb ‘SloMo’ a Torí, Chanel està treballant molt per personificar la Malinche en el musical homònim de Nacho Cano sobre l’aborigen que va assessorar i va donar un fill a Hernán Cortés, el procés creatiu de la qual nodrirà un documental de Netflix. ¿Sap què és el descans? No és la primera vegada que dormo poc. Ara toca això i no em queixo en absolut. Al contrari. Malgrat la meva trajectòria, continuo tenint petites inseguretats –m’ha passat constantment– a sobre de l'escenari. Per això mateix els assajos són tan importants: et fan créixer i estar preparada per al que vindrà. Només així pots créixer com a artista. ¿Es visualitza a Torí? M’hi deixaré la pell, perquè una cosa així únicament passa una vegada en la vida. ¿Es prendria com un fracàs personal acabar als últims llocs de la taula? Aquesta és tant una competició com una enorme oportunitat. El nivell és molt alt, en soc conscient. Només ho veuria com un fracàs si no ho hagués donat tot de mi, la qual cosa garanteixo que no passarà. El que hagi de passar, passarà. Però per nosaltres que no quedi. Anem disposats a guanyar. Aquesta és la mentalitat. Assajos a part, ¿es prepara psicològicament per suportar més terratrèmols mediàtics? Igual que anem al gimnàs per al cos, s’ha d’anar al gimnàs per al cap. La magnitud d’això és tal que, com fins ara, continuo anant a teràpia. No només vull estar fort físicament i vocalment, sinó també espiritualment i psíquicament. En definitiva, faré tot el que estigui a la meva mà. Chanel no pot avançar res dels canvis que hi haurà a Torí. Es desconeix si la tornarà a vestir Carmen Farala (la ‘drag queen’ guanyadora de la primera edició de ‘Drag Race Espanya’), o si la coreografia creada expressament pel nord-americà Kyle Hanagami patirà alguna variació. Tampoc s’atreveix Chanel a vaticinar si aquest és el principi d’una llarga carrera. De ganes no n’hi falten: «Al final soc nova i això acaba de començar. La meva prioritat, ara mateix, és Eurovisió. Diverses persones m’han preguntat com em veig en cinc o en 10 anys, però el cert és que no solc planejar res a tan llarg termini. Aleshores espero veure’m feliç, continuar dedicant-me al que m’agrada i estar envoltada de gent bonica. És clar, no estic tancada a res del que pugui venir. M’encantaria fer moltes coses perquè tinc pendents diversos somnis per complir. Està tot per veure’s». ¿No hi ha més secrets? Soc molt clara... però no m’agraden les gambes. Si menges una paella amb mi te n’emportes doble ració.

Chanel Terrero, primera entrevista després de la tempesta: «Soc artista, no política»

Després de la seva discutida victòria en el Benidorm Fest, la representant d’Espanya a Eurovisió 2022 parla de la seva infància, de com resisteix a la pressió i dels seus plans de futur

El més llegit