«Soc feminista. O gairebé. Soc una cabrona. O gairebé». L’autora Mikki Kendall (Chicago, 1976) no es talla a l’hora d’assenyalar al seu assaig ‘Feminismo de barrio. Lo que olvida el feminismo blanco’ (Capitán Swing) com les feministes blanques s’entossudeixen tant a equipar-se amb l’home triomfador que obliden les necessitats més bàsiques. És una obra que fa pensar alhora que incomoda. Però com assegura ella, s’ha d’«escoltar», perquè «ignorar no és igualitari, i menys en un moviment que té com a argument principal que representa la meitat de la població mundial».