El carnaval era un temps d’inversió, d’extraviament, de suspensió de la vida ordinària. El poder permetia quatre dies de mascarada, per després tornar a l’ordre de les coses. Però l’‘establishment’ digital dona una puntada de peu a aquesta lògica: la política, l’economia, la informació, la naturalesa humana mateixa s’han carnavalitzat. «Assistim a un procés de camuflament de la realitat material i biològica –observa el politòleg Enric Luján, fundador de Críptica, associació de defensa de la privacitat a internet–. Hem muntat un món basat en el distanciament radical del que som i se’ns dona».