Quan Britney Spears es va rapar (i 70 paparazzis van convertir la seva crisi nerviosa en el primer mem de la història)

Tan aviat com Britney Spears va sol·licitar el novembre del 2006 el divorci del seu segon marit, el ballarí Kevin Federline, el setge dels paparazzis es va descontrolar de mala manera. Les nits etíliques que va passar al costat de Paris Hilton i Lindsay Lohan van forjar als mitjans la narrativa que era una mala mare i desatenia els fills: Sean Preston, de 2 anys, i Jayden James, d’1. El seu ocàs personal cotitzava tan alt llavors que, per una mera instantània seva, es va arribar a pagar fins a un milió de dòlars. És clar, desenes de fotògrafs es van fer d’or a costa seva. Tot i que el més cridaner de l’assumpte és que ningú va gosar preguntar-se què li estava passant realment a la cantant. En aquells temps era un acudit tan lucratiu que, lluny d’auxiliar-la, es va optar per observar el seu enfonsament mediàtic amb un bol de crispetes a les mans. Prova d’això va ser l’ominós 16 de febrer del 2007. Aquell dia, després d’haver passat menys de 24 hores al centre de rehabilitació Crossroads Centre, d’Antigua i Barbuda, va volar fins a Los Angeles amb l’objectiu de retrobar-se amb els fills. Però Federline l’hi va impedir. Esfondrada, entorn de les set de la tarda, es va dirigir amb cotxe fins a Esther’s Haircutting Studio, una modesta perruqueria del barri de Los Angeles de Tarzana. «Vaig pensar que intentava fugir o amagar-se dels fotògrafs», va afirmar Esther Tognozzi, propietària del local. Però la seva intenció era una altra molt diferent. Una horda de fotògrafs Acompanyada de dos guardaespatlles, i davant l’atent escrutini de 70 paparazzis que esperaven a la porta, l’artista va demanar a Tognozzi que li rapés el cap. «Vaig intentar convèncer-la que no ho fes», va explicar l’estilista a les pàgines de ‘Los Angeles Times’. De poc van servir les seves paraules: Britney no va dubtar a agafar una maquineta d’afaitar i desfer-se ella mateixa de la seva melena. Per primera vegada, tot i que ningú ho comprengués, estava agafant les regnes de la seva pròpia imatge. Segons els allà presents, a l’acabar aquella catarsi capil·lar va plorar no perquè es veiés poc atractiva, sinó pel que pogués arribar a pensar la seva mare. «Estava passant per moltes coses artificials amb els meus fills i Kevin en aquell moment. Em sentia devastada», va asseverar l’estrella un any després al documental ‘Britney: For the record’ sobre aquest episodi. «Pensaven que m’estava tornant boja, però molta gent s’afaita el cap. Per mi era com si m’estigués revelant, sentint-me lliure o desposseint-me de les coses que havien passat». Abans de tornar a casa, Britney va fer una segona parada a l’estudi Body & Soul, de Sherman Oaks, per tatuar-se uns llavis al canell i una creu al maluc. Al documental ‘Britney Spears: breaking point’, emès per la cadena britànica Channel 5 el 2019, la tatuadora Emily Wynee-Hughes va rememorar així el que va passar aquella nit: «No estava segura de què estava passant allà fora. Semblava com si hi hagués una revolta al carrer. I de sobte, la porta es va obrir lentament i va entrar ella. Em vaig adonar de seguida que no tenia cabells. Li vaig preguntar per què s’havia rapat, i la seva resposta va ser una mica estranya: ‘No vull que la gent em toqui els cabells. No vull que ningú em toqui els meus cabells. Estic cansada que tothom ho faci’». Igual com Tognozzi, també va confirmar que ningú del seu equip va intentar ajudar-la o persuadir-la perquè no ho fes. «Simplement no semblava que els importés gaire. Vaig sentir una insana sensació d’ansietat i energia negativa. Semblava que tothom estava esperant que es produís l’accident», va remarcar. Fora de control Britney sempre ha sigut reticent a parlar d’aquell fatídic 2007 que va culminar amb la pèrdua temporal de la custòdia dels seus fills i la tutela legal del seu pare durant 13 anys. No obstant, el juny del 2017 va oferir una entrevista al diari israelià ‘Yediot Ahronot’ que, llegida ara, és summament reveladora: «Crec que hauria d’haver-me agafat més descansos al llarg de la meva carrera i assumir la responsabilitat de la meva salut mental. Hi va haver moltes decisions que es van prendre per mi en les quals no vaig tenir res a veure. La meva vida estava controlada per massa gent i això no et deixa ser tu mateixa. Estava perduda i no sabia què fer. Intentava complaure tots els que m’envoltaven, però hi ha moments en què miro enrere i penso: ‘¿En què dimonis estava pensant?’». Afortunadament, això ja és cosa del passat.

Quan Britney Spears es va rapar (i 70 paparazzis van convertir la seva crisi nerviosa en el primer mem de la història)

El febrer del 2007, la rapada de la cantant va donar inici al seu llarg martiri jurídic i vital

Ningú del seu entorn la va ajudar i la premsa es va afanyar a esprémer el moment

El més llegit