Els ‘metges espanyols’ que van transitar el segle XX salvant vides guerra a guerra

La història del segle XX es pot explicar de tantes maneres com protagonistes va tenir el segle passat, però en aquest inventari no tots els testimonis mereixen el mateix reconeixement. Hi va haver qui va assistir als conflictes bèl·lics i els xocs ideològics que van marcar el segle sense mullar-se ni posar-se en risc, però també n’hi ha que en van prendre partit i van assistir en primera línia a aquells combats d’idees, bales i bombes. Vocació indestructible I després hi ha les històries del txec Friz Jensen, el polonès Stanisław Flato, el bielorús Leon Kamieniecki i tot el grup de metges originaris de múltiples països que, després de servir en la Guerra Civil espanyola com a brigadistes internacionals, van continuar curant ferits en la contesa que la Xina va lliurar contra la invasió japonesa i a continuació van assistir els combatents de la Segona Guerra Mundial. En aquest trànsit, aquells homes i dones mai van renunciar a la vocació mèdica i el compromís ideològic que els havia animat a abandonar els seus països per salvar vides pel món i que van continuar defensant amb un afany que els va fer participar en alguns dels episodis més destacats de la història política del segle XX. Peripècies vitals Ara, l’historiador Carles Brasó Broggi (Barcelona, 1979) ha reunit les històries de 19 d’ells a ‘Los médicos errantes’ (Crítica), un llibre que és alhora el relat de les peripècies vitals de 17 metges i dues infermeres que van decidir entregar-se a la causa sanitària i de l’internacionalisme amb una voluntat inaudita, i una història del segle XX explicada a través dels ulls i les mans dels que hi van ser en alguns dels seus escenaris més crus i sagnants. L’investigador sabia d’aquest grup de sanitaris des que el seu avi, el prestigiós cirurgià Moisès Broggi que dona nom a l’hospital comarcal de Sant Joan Despí, li va parlar dels metges amb qui va servir en la Guerra Civil, enrolats tots en les Brigades Internacionals, i li va comentar que alguns d’ells havien marxat a la Xina després d’acabar la contesa espanyola per continuar tractant els caiguts en combat. Des d’aleshores, l’investigador es va començar a preguntar què hauria passat amb aquells metges sobre els quals, almenys per aquestes terres, mai més s’han tingut notícies. Va aclarir els dubtes quan va viatjar a la Xina, on va viure uns anys per especialitzar-se en la cultura i la història d’aquest país, i va començar a sentir històries dels «metges espanyols», etiqueta amb la qual van arribar a tenir certa fama a l’extrem orient, malgrat que procedien de gairebé tots els estats europeus excepte Espanya. Tècniques mèdiques El sobrenom feia al·lusió a les tècniques mèdiques d’urgència que van poder aplicar després de les trinxeres del front xinès després d’haver-les assajat en batalles com la de Brunete, Belchite i el Jarama. Fins a Orient van arribar per compromís hipocràtic i fervor ideològic, però també perquè la terrible història del segle XX els va assenyalar el camí. «Quan la derrota de la República espanyola s’intuïa inevitable, molts brigadistes van començar a veure que salvar la Xina de l’imperialisme japonès era una manera de continuar lluitant contra el feixisme», explica Brasó sense eludir una dada biogràfica important: «La majoria eren jueus oriünds de països amenaçats pels nazis. Tornar a casa hauria significat una mort segura». Després de l’experiència xinesa, l’exèrcit nord-americà va contractar alguns d’ells per curar els ferits del front birmà de la Segona Guerra Mundial, malgrat la seva filiació filocomunista. Acabada la contesa, cadascú va tirar per la seva banda. Molts havien perdut la família i fins i tot la nacionalitat i, malgrat que tots van continuar exercint la medicina, alguns es van implicar políticament en els règims sorgits en l’òrbita soviètica. És el cas de František Kriegel, que va ocupar un alt càrrec en el Govern txecoslovac i va arribar a prestar assessoria mèdica a Fidel Castro abans de ser defenestrat en la Primavera de Praga. «Van ser comunistes sui generis, però si alguna cosa els defineix és el seu caràcter errant, internacionalista i cosmopolita. Van passar pel segle XX salvant vides i formant altres metges. Van deixar el món millor de com l’havien trobat», resumeix l’historiador.

El més llegit