Poques vegades una frase ha aconseguit agitar el debat públic d’un país amb l’eficàcia amb què ho ha aconseguit la que dona inici a ‘Feria’, el llibre publicat el 2020 per la periodista i escriptora Ana Iris Simón en què l’autora acudeix als seus records d’infància en un poble de la Manxa i al relat de la seva història familiar per armar un discurs contundent contra la vida urbana moderna i el progrés, a què culpa de la falta d’expectatives vitals que pateix la seva generació. «Em fa enveja la vida que tenien els meus pares a la meva edat», afirma Simón al començament del seu assaig novel·lat i que va tornar a proclamar el maig del 2021 al Palau de la Moncloa, on va ser convidada per donar un discurs sobre els reptes demogràfics d’Espanya.
Neorancis contra postmoderns: la nostàlgia com a camp de batalla cultural (i política)
¿És legítim buscar en el passat solucions als problemes del present? Sota aquest dilema es desenvolupa l’últim episodi de la guerra que ‘tradicionalistes’ i ‘moderns’ deslliuren al si de l’esquerra
En el recent assaig ‘Neorrancios’, una dotzena de joves autors rebaten l’evocació de l’Espanya de la Transició que Ana Iris Simón proposava a ‘Feria’ i adverteixen contra la «deriva reaccionària» que ha implicat l’èxit de l’autora manxega