Carme Ruestes Bitrià: «El catedràtic va voler perpetuar la relació de dependència»

Carme Ruestes va estudiar Arqueologia a la UAB, es va mantenir quatre anys amb una beca predoctoral i va seguir 14 anys més amb contractes temporals concatenats com a professora, durant 10 dels quals va treballar en un projecte monumental –una catalogació de jaciments romans a Catalunya– que havien encarregat al catedràtic (avui emèrit) J.G. «Sempre em va tractar com a la seva secretària –explica la doctora Ruestes–, anava a reunions per prendre-li les notes, a vigilar-li exàmens...». En el seu últim contracte podia executar una clàusula segons la qual la seva plaça es podia transformar en fixa. Va publicar pel seu compte articles en revistes científiques rellevants i es va acreditar per presentar-se al concurs el 2010. Però el catedràtic J. G. li va dir que no li donaria el seu suport al·legant que no «s’havia integrat prou» en la investigació de l’àrea. A canvi que no convoqués el concurs, li va oferir una beca ICREA de cinc anys i, «més tard, buscar una via d’estabilitat». «Volia perpetuar la relació de dependència, continuar tenint poder sobre mi», puntualitza. No va acceptar la proposta i va convocar el concurs al qual –inopinadament– es va presentar un altre candidat, un col·laborador de J.G. que gairebé només havia fet docència virtual d’Humanitats, que mai havia dirigit una excavació i que tenia «un projecte d’investigació de dues pàgines i mitja, sense bibliografia; un projecte docent al qual li faltava bona part dels continguts establerts per les normes del concurs i un currículum amb publicacions repetides». Acomiadada i sense indemnització Quan se li va acabar el contracte de lectora, la doctora Ruestes va ser acomiadada de la UAB sense indemnització. I va començar el via crucis: 1. Va impugnar internament i la Comissió de Reclamacions de la UAB va dictaminar repetir el concurs (2010), cosa que permetria a l’altre candidat «millorar els seus projectes». 2. Va demandar judicialment per la via contenciosa administrativa dues vegades (les sentències –2013 i 2019– van obligar el tribunal del concurs a repetir les actes justificant a qui atorgava la plaça). «Durant aquests anys de litigis, des de la UAB hi ha hagut comportaments fraudulents, carregats de supèrbia i mofa fins i tot del sistema judicial». La institució, matisa, va intentar ocultar en diverses ocasions el projecte d’investigació que havia presentat al concurs l’altre candidat. Ja el professor J.P., membre de l’equip del catedràtic J.G. i secretari de la Comissió Avaluadora, s’havia negat a entregar-lo a l’Àrea de Personal Acadèmic –com exigeix la normativa– al·legant que «havien realitzat anotacions personals». La UAB va intentar evitar complir la segona sentència. I en el marc de la segona demanda, una catedràtica designada per la sala contenciosa administrativa –«que resulta que estava ben relacionada amb els senyors J.G. i J.P.»– va peritar un projecte d’investigació de l’altre candidat que no era el presentat a concurs. La pèrita no va contestar ni al burofax sobre com li havia arribat el projecte i quan es van demanar còpies al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dels documents que li havien entregat van respondre que no les tenien». La lluita segueix (des de Melbourne) Després d’obtenir dues sentències favorables en 10 anys de batalla, el seu cas va fer «un gir de flagrant injustícia judicial amb una jutge coneguda»: en les últimes actes falten molts fulls i això impedeix conèixer part dels arguments en els quals es basa el tribunal del concurs per reafirmar la seva decisió de concedir la plaça a l’altre candidat. Quan Ruestes va reclamar al TSJC les actes completes, van respondre que «un defecte de comunicació» no li generava indefensió i que arxivaven el cas. Milers d’euros invertits en minutes d’advocats després i amb «la sensació d’haver perdut la joventut», tramita portar el cas al Suprem des de Melbourne (Austràlia), on resideix.

Carme Ruestes Bitrià: «El catedràtic va voler perpetuar la relació de dependència»

La doctora en Història es va enfrontar a la negativa d’un catedràtic a consolidar la seva plaça a la UAB

Actualment viu a Austràlia, des d’on tramita portar el seu cas al Suprem

El més llegit