Zendaya ‘superstar’: com convertir-se en estrella global al segle XXI

Cada generació té les seves grans icones. Alguns dibuixen Madonna com la diva de la Generació X. Lady Gaga com la mil·lennista. I recentment Billie Eilish com la de la generació Z. Ara s’alça una nova icona generacional, Zendaya, la protagonista de l’últim èxit de taquilla, ‘Spider-Man: No Way Home’, que s’estrena el divendres i ha batut els rècords de prevenda d’entrades d’‘Endgame’, l’exitàs de Marvel. Nascuda el 1996, Zendaya –filla de mestres, ell afroamericà i ella d’ascendència alemanya i escocesa– és alhora massa jove per representar els mil·lennistes i una àvia entre els Z. Per tant, és la icona de la microgeneració dels ‘zillennials’, els nascuts entre el 93 i el 98, aquells atrapats enmig d’una guerra intergeneracional per a qui l’emoji de riure amb llàgrimes desperta un «Ok, mil·lennista» mentre que han de demanar context per entendre els últims mems de TikTok. De l’analògic al digital La seva carrera, al cap i a la fi, també representa el pas de l’analògic al digital, que aquesta generació va viure mentre madurava. El 2010 es va estrenar professionalment a Disney Channel amb ‘Shake It Up’ i, nou anys després, ja protagonitzava l’últim èxit ‘teen’ de l’era ‘streaming’: ‘Euphoria’, de HBO. Per descomptat, com a bona ‘zillennial’, té un peu entre les dues demografies, que l’adoren per igual, especialment perquè ha adoptat aquesta actitud tan pròpia d’aquestes generacions de celebrar tant l’alta com la baixa cultura. És a dir, l’actriu no només s’ha mostrat orgullosa dels seus papers a ‘Dune’ o ‘Euphoria’, aclamats per la crítica, sinó que ha defensat amb la mateixa vehemència el seu rol com a «nòvia de» a Spider-Man –per molt que molesti a Scorsese, ‘hater’ de Marvel– o el seu doblatge de Lola Bunny en l’última entrega de Space Jam. I si el seu nom ressona cada vegada amb més força, no és només perquè la seva agenda s’hagi omplert de projectes al costat de grans del món de l’entreteniment –com Hugh Jackman a ‘The Greatest Showman’, o Beyoncé, a l’àlbum visual ‘Lemonade’–, sinó perquè s’ha guanyat la fama, com la definia la revista ‘Harper’s Bazaar’, de ser el «total package»: és a dir l’actriu 360, ja que t’ho fa tot: canta, actua, sap de moda i, a sobre, és activista. A Disney, per exemple, va començar com a actriu i cantant, un rol que va continuar a ‘Euphoria’, a la banda sonora de la qual va posar veu, juntament amb el britànic Labrinth, o a ‘The Greatest Showman’, un musical amb una nominació als Oscar gràcies a la cançó ‘This Is Me’. Activisme generacional Quant al seu activisme, també el tracta amb una òptica molt generacional. En cap cas el vol utilitzar com a aparador ni com una etiqueta buida que només serveix per acontentar els sectors progres de Hollywood. El seu compromís social és una cosa inherent en el que fa. Per exemple, quan en plena pandèmia es va convertir en la intèrpret més jove en guanyar l’Emmy a millor actriu, va dedicar el seu discurs, entre d’altres, al moviment de Black Lives Matter (BLM). Això sí, sense esmentar-los directament. «A tots els meus semblants que esteu fent tota la feina al carrer. Us veig, us admiro, us ho agraeixo», va afirmar, en ple auge de les protestes. Per descomptat, la subtilesa amb què parla d’aquest moviment social no és sinònim de poc compromís. El juny del 2020, en lloc de fer un discurs sentit a favor de BLM, va cedir el seu compte d’Instagram, llavors amb 70 milions de seguidors, a l’activista Partisse Cullors, que hi va publicar un manifest antiracista. O, fa uns dies, va confessar a la revista ‘Interview’ que trobava a faltar pel·lícules d’amor «gens complexes» entre dues noies negres, simplement ensenyant que existeixen, que poden ser felices i, així, aconseguir que les històries de les persones racialitzades no hagin d’adoptar l’òptica de la lluita racial i la denúncia de les injustícies perquè Hollywood les consideri dignes de ser explicades. Fins i tot, en la seva època Disney, es va negar categòricament a besar un noi per a la sèrie ‘Shake It Up’, ja que encara no havia fet el seu primer petó i no volia que aquest «fos gravat i seguint un guió», segons va recordar en unes declaracions que van ser molt celebrades pels seus fans perquè revelaven una adolescent apoderada. Apunt sentimental: Zendaya no sol parlar de la seva vida privada, tot i que sí que ha utilitzat Instagram per fer pública –i de forma sincronitzada, com marquen els protocols de l’estrellat contemporani– la seva relació amb, primer, el seu company a ‘Euphoria’ Jacob Elordi i ara amb el protagonista de ‘Spider-Man’, Tom Holland. El ‘factor moda’ I, per descomptat, no es pot obviar la seva aportació al món de la moda. Cada vegada que trepitja la Met Gala li plouen elogis, i amb raó. El 2018, la temàtica del qual va ser l’imaginari catòlic, va vestir el celebrat ‘look’ de Versace inspirat en Joana d’Arc. El 2019, amb el ‘camp’ (estil kitsch o extravagant sense ironia) com a tema, va ser de la Ventafocs de Disney, amb un vestit de Tommy Hilfiger ple de llums que era pura ‘perfomance’. Es poden citar desenes més d’exemples de looks que ja són icònics. Com el vestit efecte mullat de Balmain que va portar al festival de Venècia del 2021, o la cotilla rosa de Tom Ford que, segons ‘Teen Vogue’, va ser la guanyadora indiscutible de la gala Critics Choice Awards del 2020. Entre molts altres afalacs, Gwyneth Paltrow, que ja havia vestit aquesta cotilla, va arribar a dir: «Gràcies a Déu tinc alguna cosa en comú amb Zendaya». Fins i tot la mítica ‘Vogue’ li va dedicar diverses pàgines, analitzant 88 dels looks que ha vestit en l’última dècada. ¿La conclusió? Zendaya és «sempre atrevida» i «mai avorrida».

Zendaya ‘superstar’: com convertir-se en estrella global al segle XXI

L’actriu del nou ‘Spider-Man’, que s’estrena el 16 de desembre, cimenta el seu estrellat en un còctel que uneix interpretació, música, moda i activisme

El més llegit