El 3 de desembre de 1926 Agatha Christie es va esfumar. El seu cotxe va aparèixer estrellat en una pedrera de guix del comtat de Surrey, pròxima a un llac. Hi havia sang a l’interior, s’havia deixat el permís de conduir, una maleta i l’abric: la policia va témer el pitjor. L’escriptora, de 36 anys, ja era famosa després de la seva sisena novel·la, ‘L’assassinat de Roger Ackroyd’. La Gran Bretanya es va commocionar. Més de 1.000 agents i 15.000 voluntaris la van buscar, els gossos van rastrejar els camps, hi va haver avions rastrejant des del cel, es van dragar els estanys. Sir Arthur Conan Doyle, a falta d’un Sherlock Holmes real a qui recórrer, va contractar una mèdium, que llançava conjectures sobre el seu parador movent un guant. La premsa anglesa va embogir: fins i tot van dibuixar Christie caracteritzada d’home per si era el cas. La desaparició d’Agatha Christie va saltar a la portada de ‘The New York Times’.