¿Qui hi ha darrere de les criptomonedes? Homes blancs i joves espremen la febre de l’or digital

Durant anys, criptògrafs i desenvolupadors informàtics havien fracassat en el seu intent de crear una versió electrònica dels diners, un sistema de pagaments descentralitzats en què no feia falta intermediaris com els bancs. Això va canviar el 9 de gener del 2009. Va ser llavors quan es va publicar a internet un informe de nou pàgines en les quals es descrivia un sistema que revolucionaria el món de les finances: el bitcoin. Gairebé 13 anys després, la més famosa de les criptomonedes s’ha convertit en tot un fenomen global en què experts i ‘amateurs’ inverteixen i amb un valor que ja supera el bilió d’euros. Una febre de l’or digital que ha obert un profund debat sobre el futur. Però ¿qui hi ha darrere de tot això? El misteri més gran Publicada en codi font obert, aquesta Bíblia de les divises virtuals va aparèixer firmada per Satoshi Nakamoto, un pseudònim rere el qual s’amaga un dels misteris més grans de l’actualitat. En plena era de la sobreinformació i la falta de privacitat, no sabem pràcticament res de la ment que va idear el bitcoin. Es desconeix si és una persona o un grup i no hi ha rastre de la seva identitat. S’especula que Nakamoto tindria en la seva propietat el primer milió de bitcoins que es va crear, una quantitat que mai s’ha mogut de mans i que té un valor que supera els 48.700 milions d’euros, cosa que el convertiria en una de les 30 fortunes més grans del planeta. Ara, un litigi a Florida entre dos homes que asseguren haver creat el bitcoin en podria revelar la identitat, tot i que és poc probable. Com passa amb l’artista Banksy, l’enigma sobre el personatge no entela l’important llegat de la seva creació. Tot i que no existeix físicament, el bitcoin sí que ho fa en el món virtual, on es pot utilitzar per realitzar compres, com a instrument d’inversió o com un valor refugi similar a l’or. El bitcoin permet el pagament entre dues parts, sense mitjancers com les institucions financeres. Això és possible gràcies a blockchain, una xarxa descentralitzada que garanteix la privacitat de les seves comunicacions a través de l’encriptació. Aquesta tecnologia és l’arquitectura que sustenta les fins a 7.745 criptomonedes que hi ha en l’actualitat. Algunes tenen propòsit i serveixen com a accions per recolzar el projecte que hi ha darrere. És el cas d’ethereum, que té com a objectiu és oferir una via per descentralitzar la web. No obstant, també hi ha les que van començar com una broma (per això s’anomenen ‘monedes mem’) i tenen com a única funció especular. Això passa amb dogecoin o shiba inu, divises que juntes acumulen una capitalització de més de 56.100 milions de dòlars. ¿Estafa o futur descentralitzat? En poc més d’una dècada, el món de les criptomonedes s’ha servit de la falta de regulació per normalitzar-se com a instrument financer, com a via per invertir i guanyar diners fàcilment. El valor del bitcoin i d’altres divises digitals no el determinen unes normes clares, sinó la confiança dels seus inversors. Com més gent posi els seus diners en les criptomonedes més pujarà el seu valor. Això ha permès que la capitalització d’aquest mercat arribi ja als 2,65 bilions d’euros. En els últims cinc anys el bitcoin s’ha revaloritzat un 6.837% fins a equivaler actualment a uns 50.965 euros (la de més valor en el mercat). Qui va invertir abans d’aquest ‘boom’ és ara ric. No obstant, la volatilitat d’aquests actius també ha fet que altres criptomonedes menys conegudes hagin fluctuat com una muntanya russa, i hagin atrapat pel camí molts inversors. L’incessant auge d’aquests actius ha obert un gran debat financer. Els seus detractors, entre els quals es troben premis Nobel d’economia com Joseph Stiglitz o Paul Krugman, asseguren que es tracta d’un esquema Ponzi, una gran estafa piramidal en què els seus impulsors es lucren d’enganyar els altres inversors. Governs i bancs centrals han advertit que aquesta xarxa pot ser una bombolla financera, cosa que ha portat la Xina a prohibir les criptomonedes. Si ningú les controla, ningú és responsable si els diners dels inversors s’esfumen. No obstant, grans empreses, fons d’inversió i fins i tot països com El Salvador han obert les portes a les divises virtuals. Juntament amb l’aparició de plataformes de gestió i comercialització d’aquests actius, com ara Coinbase o Binance, això ha encoratjat petits inversors i gent comuna a posar els seus diners en el món cripto, que ha deixat de veure’s lligat a la delinqüència informàtica per passar a convertir-se en una gran moda global. Tot i així, continuen proliferant tota mena d’estafes. Els criptomilionaris, en auge La realitat és que aquesta economia de casino s’ha convertit en una indústria milionària. ¿Qui hi surt guanyant? Entre els promotors més coneguts del bitcoin hi ha el magnat Elon Musk, director general de Tesla i cofundador de PayPal, o Jack Dorsey, cofundador de Twitter. No obstant, les principals fortunes del món cripto són menys conegudes per al gran públic. Al ‘top’ 5 hi ha Sam Bankman-Fried (8.900 milions de dòlars), fundador i director executiu de la plataforma de compravenda FTX; Brian Armstrong (6.500 milions), director executiu i cofundador de Coinbase; els bessons Cameron i Tyler Winklevoss (6.000 milions), inversors en bitcoin i NFTs; Chris Larsen (3.400 milions), president executiu de la companyia Ripple i inversor en la criptomoneda XRP; i Michael Saylor (2.300 milions), director executiu de la firma tecnològica MicroStrategy i inversor en bitcoin. Aquest any 12 inversors i desenvolupadors han entrat a la llista de milmilionaris de Forbes, vuit més que el 2020. Tots són homes d’entre 29 i 63 anys. Encarnada en la figura dels anomenats ‘cripto-bros’, la tribu d’homes joves que inverteixen amb actitud fanfarrona i ostentosa, el món de les criptomonedes ha normalitzat un relat en què l’especulació sense regles pot convertir-te en ric de la nit al dia. Malgrat les advertències sobre els seus riscos, la indústria cripto ha crescut fins al punt de poder inundar-ho tot amb aquesta propaganda de salvatge lliure mercat, ja sigui fitxant Andrés Iniesta, Matt Damon o comprant l’estadi de Los Angeles Lakers.

¿Qui hi ha darrere de les criptomonedes? Homes blancs i joves espremen la febre de l’or digital

La proliferació d’actius digitals com el bitcoin accentua el debat sobre si són el futur d’unes finances descentralitzades o una gran bombolla especulativa

Fins a 12 inversors pioners, desenvolupadors de criptodivises i creadors de plataformes de ‘trading’ entren a la llista de les fortunes més grans del món

El més llegit