Farruko: així és l’autor de ‘Pepas’, himne pastiller que canten fins i tot els nens de primària

Per molt que hagin passat tres dècades de la Ruta del Bakalao o aquell Así me gusta a mí amb què Chimo Bayo va enaltir les amfetamines a la categoria d’himne, hi ha coses que mai canvien, tot i que sí que varien –una mica– els contextos. Així, l’enèsima reivindicació hedonista de la química no ve de mans d’un heroi de la música electrònica, sinó de Farruko (Bayamón, 1991), figura de l’escena urbana llatina. Quan el porto-riqueny va estrenar a l’estiu ‘Pepas’, versos tan explícits com ‘Pepa y agua pa’ la seca / To el mundo en pastilla en la discoteca’ van passar inadvertits per als oients angloparlants. Ara bé, a mesura que el tema va començar a fer-se més i més popular, les recerques de ‘pepas’ van augmentar a Google. Sobretot als EUA, on a mitjans d’octubre va arribar fins al lloc 25 de la llista de singles Billboard Hot 100. 200 milions de visualitzacions El seu videoclip, que bé podria confondre’s amb un anunci promocional del festival Burning Man, acumula més de 200 milions de visualitzacions a YouTube, i encara corona els primers llocs del Top 50 global de Spotify, amb Adele, Taylor Swift o Ed Sheeran. Malgrat la seva descarada apologia de les drogues en general, i de l’èxtasi en particular, el fenomen ‘Pepas’ no dona símptomes de flaquesa. Prova d’això és que, el 29 d’octubre, l’artista va llançar un EP de remixos del seu gran hit al costat de ‘dj’ i productors com David Guetta, Tiësto, Robin Schulz, Steve Aoki o Benny Benassi. Contra tot pronòstic, serà molt més que una mera cançó de l’estiu: d’entrada, s’ha convertit en l’himne gamberro que bramen els nens de primària sense saber del tot què estan cantant. Si bé Farruko ja era conegut per haver entonat ‘Passion Whine’ amb Sean Paul el 2014, o per aquella ‘Calma’ que va interpretar amb el seu paisà Pedro Capó el 2018, no ha sigut fins a aquest 2021 que la seva carrera ha despuntat. El seu més recent LP, titulat ‘La 167’ en honor a la gasolinera que el seu besavi va aixecar a la carretera del mateix nom, li està reportant una infinitat d’alegries. Mercadejos i condemna Lluny queda una agitada adolescència en la qual, segons va explicar en el programa d’Univisión ‘El gordo y la flaca’, va arribar «a robar motos» per vendre’n després les peces. Bàsicament, diu, «sobrevivia». «També venia drogues: herba, cocaïna... Mai la vaig arribar a cuinar, però sí que la dividia per vendre-la». Però llavors la seva vida va curtcircuitar quan el seu avi es va suïcidar, després de caure en una depressió pels deutes del seu negoci. Així que va deixar els mercadejos i Puerto Rico, va anar a totes en la música, va conèixer J Balvin i van firmar la seva primera cançó junts, l’exitós ‘6 AM’. Però encara li quedava un altre assumpte carcerari per davant: el 2018 va ser detingut després de descobrir-se que portava més de 51.000 dòlars camuflats entre el seu equipatge i la sola de les sabates, quan havia declarat no anar amb més de 10.000. Va ser condemnat a 16 mesos de presó, que van commutar en tres anys de llibertat condicional. A diferència de coetanis com Bad Bunny o Myke Towers, el també amo del segell Carbon Fiber Music no es deixa obnubilar per la fama. De fet, li agradaria retirar-se més aviat que tard. «Tinc altres plans en la meva vida. Vaig començar als 15 i ja en tinc 30. No vull tenir un retir forçós als meus 40 o 50. Me’n vull anar abans i en el meu millor moment», va dir en una entrevista recent amb l’agència Efe. Només el temps dirà si compleix realment la seva paraula.

El més llegit