Fa gairebé 50 anys, quan l’ecologia no era tema de conversa, l’alemany Joseph Beuys (1921-1986) va muntar una acció molt revolucionària: una ambulància va passar a recollir-lo en llitera pel seu domicili de Düsseldorf embolicat en una manta de feltre i va ser transportat amb avió fins a Nova York i dipositat com un farcell en una sala de la galeria René Block, on havien deixat anar un coiot capturat al desert. Entre brins de palla i fulls del Wall Street Journal –símbol del capitalisme–, van conviure durant un mes sense interrupció. La sèrie de fotos captades del desafiament van ser enviades a un condemnat a cadena perpètua de Glasgow, que va fer una escultura inspirada en el material i que, temps després, va recollir Beuys en persona. L’acció, titulada I like America and America likes me, parlava de la fraternitat de l’home i la naturalesa, però també –no oblidem l’assassí escocès– del que era social i l’associal. Beuys, interessat des de nen en tota forma de vida, encapçalaria la causa ecologista alemanya i seria a la cuina de l’actual partit Die Grünen (Els Verds).