L’onada de revisionisme històric iniciada pel moviment Black Lives Matter (‘la vida dels negres importa’) ha traspassat les fronteres dels Estats Units i a la vella Europa algunes potències han començat a rellegir el seu passat. El 2020, el rei dels belgues va demanar perdó pels abusos comesos al Congo i, un any després, Alemanya va reconèixer per primera vegada que havia perpetrat un genocidi a Namíbia. L’Església catòlica es va disculpar a través del papa Francesc pels pecats comesos a Mèxic, i l’anglicana va decidir examinar els símbols colonials dels llocs de culte. El 2017, Emmanuel Macron es va proposar reconciliar la nació amb el seu passat després de qualificar la colonització francesa d’Algèria de «crim contra la humanitat». Espanya, en canvi, sembla resistir-se a obrir un debat sobre les conseqüències d’un període les ombres del qual es continuen projectant en el present. ¿Per què?
DEBAT CANDENT A EUROPA
¿Per què Espanya es resisteix tant a revisar el seu passat colonial?
A diferència d’altres països europeus, les institucions espanyoles defugen el debat sobre un període amb conseqüències en el present
El més llegit
- Tres històrics deixen el Balcó Gastronòmic del Port Olímpic
- Manolo García: "M’ha agradat que, de cada dos catalans, un no ha anat a votar"
- Com l'escalada ajuda Carlos Soria a sortir de l'accident a 7.700m de fa just un any: “Vaig al rocòdrom a les 7.00 h”
- Catalunya i Madrid s’allunyen de la productivitat de les regions més riques
- Tres turistes espanyols moren en un tiroteig al centre de l’Afganistan