Thomasin McKenzie: l’estrella hipnòtica condemnada a ser actriu

Thomasin McKenzie no havia de ser actriu. És més que això: hi estava condemnada. La seva mare i la seva àvia, Miranda Harcourt i Dame Kate Harcourt, també ho són. El seu pare escriu guions i dirigeix. El 2017, Thomasin va formar part d’una pel·lícula codirigida pels seus pares, ‘The changeover’, amb un bon grapat de bones crítiques. Tot quedava a casa. I a més podia quedar bé. Però va ser un any després quan McKenzie va cridar l’atenció del món realment. Va ser gràcies a ‘No dejes rastro’, de Debra Granik, la mateixa directora que vuit anys enrere havia revelat Jennifer Lawrence amb ‘Winter’s bone’. Thomasin estava extraordinària com la Tom, la jove arrossegada a viure als boscos, sense electricitat ni nexes socials, per un pare veterà de l’Iraq (Ben Foster) amb trastorn d’estrès posttraumàtic. A joc amb la mateixa pel·lícula, McKenzie feia un treball subtilment dolorós. És la manera d’actuar amb què ha guanyat fama: abans la introversió que l’explosió. «Em suposa molt d’esforç fer coses ‘grans’», explicava a principis d’octubre en una entrevista amb l’edició britànica d’‘Esquire’. «Fins i tot quan crec que estic fent una interpretació gegant, veig la pel·lícula i és molt més petita de com jo la veia al meu cap». Van seguir papers més o menys secundaris a ‘The King’, com a Philippa d’Anglaterra; a ‘Jojo Rabbit’, com a la jove jueva amagada a l’entresolat de casa del personatge titular, o a ‘La verdadera historia de la banda de Kelly’, com a la prostituta que ajuda el bandoler Ned Kelly en el seu despertar sexual. Se suposava que havia d’aparèixer a ‘Top Gun: Maverick’, però al final es va deixar caure per projectes una mica més petits, com el reivindicable drama ‘true-crime’ ‘Chicas perdidas’, de Liz Garbus, en el qual feia de germana petita de l’‘escort’ desapareguda a Oak Beach. Amb Shyamalan, Wright i Campion Però el seu moment és ara clarament. El 2021 ha sigut i serà el seu any. Fa uns mesos la vam veure deixar constància de la seva capacitat per fer creïble l’increïble a ‘Tiempo’, el ‘thriller’ filosòfic de Shyamalan. I ben aviat (el 19 de novembre, per ser precisos) la veurem com a l’estudiant de disseny de moda transportada màgicament al Swinging London dels 60 en la suggestiva ‘Última noche en el Soho’, d’Edgar Wright. Però no només això: l’1 de desembre arribarà a Netflix amb ‘El poder del perro’, de la seva compatriota neozelandesa Jane Campion, com a serventa del ranxo on viuen els germans rivals protagonistes (Benedict Cumberbatch i Jesse Plemons). Més endavant la veurem protagonitzar la minisèrie basada en ‘Una y otra vez’, la novel·la de Kate Atkinson amb una heroïna que neix i reneix diverses vegades durant sis dècades, o ‘Perfect’, d’Olivia Wilde, en la qual serà la inspiradora gimnasta nord-americana Kerri Strug, aquella que a Atlanta 1996 es va sobreposar a una dolorosa lesió per ajudar el seu equip a aconseguir l’or. En conjunt, no és mal currículum, no, per a una actriu tan jove. ¿Què havíem aconseguit nosaltres amb 21 anys?

Thomasin McKenzie: l’estrella hipnòtica condemnada a ser actriu

La jove neozelandesa, de 21 anys i protagonista d’’Última noche en el Soho’, ha pujat esglaons en la indústria sense necessitat de sobreactuar

El més llegit