Elles volen portar la mitra: «És una qüestió de gònades, se’ns diu que no podem representar Crist perquè no tenim el sexe correcte»

Des d’adolescent, Christina Moreira es va anar fent conscient que el seu camí de vida s’assemblava al dels capellans. Explica que va arribar a admirar alguns que va conèixer. Encara avui considera que hi ha «bons models». Però per a la prevere –ordenada de forma no canònica i oficiant a la Comunidade Cristiá do Home Novo, a la Corunya– en falten d’altres: els de «dones precursores que serveixin perquè les nenes es puguin preguntar: ‘¿I per què no jo?’». Està convençuda que elles també poden ser sacerdotesses i bisbesses; que no hi hagi cap limitació per sexe o per orientació sexual. L’Església catòlica continua aferrant-se a la idea que, si Déu s’ha encarnat en Jesús i no en una dona, només un home representa de forma adequada Crist. Quan el papa Pau VI va haver d’enfrontar-se a aquest dilema, va al·ludir «a l’exemple registrat a les Sagrades Escriptures de Crist elegint els apòstols només entre els homes». Si ell va escollir 12 homes, ¿qui són ells per obrir la porta a les dones? És una conclusió que no val per a les 300 membres internacionals de l’Association of Roman Catholic Women Priests (ARCWP), col·lectiu de preveres catòliques entre les quals es troba Moreira. L’ARCWP va néixer el 2002, quan set dones d’Àustria, Alemanya i els Estats Units es van embarcar al riu Danubi, a Alemanya, per ser ordenades bisbesses per homòlegs masculins. «Van comprendre que es necessitava fer el canvi», explica Moreira. Són les anomenades Set del Danubi. Només uns dies més tard, el Vaticà va amenaçar les set amb l’excomunió. Això sí, els van donar l’oportunitat de «redimir els seus pecats»: la mesura, els van comunicar, no es portaria a terme si acceptaven la nul·litat de la seva ordenació i reconeixien públicament el seu error. «No coneixem cap Constitució divina de l’Església que digui que els homes poden ser ordenats sacerdots i que les dones no. A la Bíblia, la benevolència de Jesús el Crist cap a les dones està expressada clarament», van contestar els portaveus del grup. Al final, tant elles com els bisbes que hi van participar van ser excomunicats. Lluny de redimir-se, van continuar amb la seva lluita, avalada pel 74% dels espanyols, segons un estudi del 2007. D’altres les van seguir i van ser ordenades, primer diaconesses, després preveres i més tard bisbesses. A Moreira la va ordenar la nord-americana Bridget Mary Meehan. El Vaticà segueix en contra El 1994, el papa Joan Pau II va emetre una carta oficial en què es mostrava inflexible en aquest tema. «Declaro que l’Església no té cap autoritat per conferir l’ordenació sacerdotal a les dones, i que aquest judici ha de ser pres definitivament per tots els fidels de l’Església», subscrivia. «Ho va dir ben clar: ‘L’Església no pot ordenar dones’. Però sí que ha avalat l’esclavitud, la desigualtat de classes, el blanqueig de diners tèrbols, l’abús de menors...», assegura Moreira, que creu que «el vell fantasma viril de la impotència sotja amb aquest ‘no es pot’». Elles, per contra, pensen que sí. Les religioses van reclamar igualtat al Vaticà en la celebració del jubileu sacerdotal durant l’Any Sant 2016. Van demanar que se les escoltés i respectés. «Hem recordat que el nostre baptisme ens obre a la vida de filles, no de nebodes ni cosines llunyanes de Déu. Aquesta dignitat és la que protegirem i portarem endavant en les nostres vides», segueix. Cinc anys més tard segueixen sense notícies. El gener passat, el papa Francesc va autoritzar que les dones puguin llegir la Paraula de Déu, ajudar a l’altar durant les misses i distribuir la comunió en un motu proprio (un document pontifici que introdueix canvis en el codi de Dret Canònic). Això sí, tanca –almenys de moment– la porta al sacerdoci femení. Al juny es va publicar un decret que excomunica automàticament qualsevol dona que sigui ordenada. «Per a Joan Pau II i Benet XVI va ser un simple decret», assenyala. «Amb el papa Francesc –que sempre ha fet gala del seu compromís social– els dos delictes es recullen al mateix capítol del Llibre VI del Codi de Dret Canònic». Una qüestió de cos Tota aquesta prohibició es resumeix, per tant, al cos. Això és l’únic que les separa del camí que volen agafar a l’Església. «És una qüestió de gònades –assenyala Moreira–. Sembla que no podem representar Crist perquè no venim configurades amb el sexe correcte. Això va ser inventat posteriorment i no hi ha res als Evangelis que permeti deduir aquest raonament. És una construcció de l’Església i, per tant, pot canviar. Si Crist salva per haver pres condició humana se suposa que ha assumit la plenitud de la humanitat i no només les seves formes masculines. Si és així, ha de venir una ‘Crista’ a salvar les dones», raona. D’altra banda, considera que «ja és hora de replantejar la teoria que el sacerdot és un altre Crist». Segons la seva opinió, això ha portat la seqüela de tots els horrors del clericalisme «construït sobre la visió d’un prevere home heroic, superior, separat del poble i col·locat en un pedestal, a més de solter forçós». La prevere gallegofrancesa, graduada en Teologia que cursa un doctorat, està casada amb un capellà. Celebren missa cada setmana, i no entenen que s’imposi el celibat. «És un invent del segle XIII per evitar les herències a fills i dones del patrimoni dels capellans», recorda. Les obligatorietats, segons el seu parer, només fan mal. Moreira remarca que fa uns dies es va entregar l’informe sobre els membres del clergat que van abusar de 200.000 nens i nenes, i també d’adults vulnerables a França (sumat a professors i catequistes). «Ha quedat patent que s’ha de replantejar tot el sistema, per qüestions de mera supervivència i salvaguarda de la integritat de les persones». Segons el seu parer, el clericalisme ha fabricat monstres. «Hem d’aplanar d’una vegada la piràmide patriarcoimperial, totes i tots davant per davant i en peu d’igualtat. Els repartiments de tasques no han d’implicar dominacions de cap classe». La ‘desobediència continua’ Les Set del Danubi, en certa manera, continuaran desobeint, com ho han fet davant el cànon 1024, que estipula que només un home pot ser ordenat vàlidament. «Desobeïm una llei d’un estat que no és el nostre, d’una institució que no ens consulta per confeccionar les aquestes lleis, que decideix per nosaltres què li hem de respondre a Déu i, per descomptat, que es permet dir a qui Déu ha de cridar o no a servir», assegura Moreira. I recalca que posar-li condicions a l’Altíssim és propi de qui ha perdut els papers: «No serveix que ens diguin ‘l’Església i l’Esperit Sant hem decidit’, ja que sense escoltar el poble de Déu, que és la veu de l’Esperit, no es pot saber el que Déu vol. A les dones només ens escolten si estem dins de la legalitat, si som bones i ens portem com s’espera de nosaltres». Com Rosa Parks contra el racisme als EUA, s’asseuen en llocs prohibits per lleis que no entenen. «Com ella, ens exposem a càstigs igualment injustos. Com Jesús de Natzaret, sabem que molts no ens entendran i que en podem sortir crucificades». Però consideren que el Calvari és el lloc que els correspon, «no l’impost per la segregació i el sexisme, no el sacrifici que impliquen les necessitats del patriarcat capitalista». Obeeixen a les seves consciències, assenyala. «Al que creiem que mana la llei de l’amor que és l’única que va deixar Jesús», acaba.

Elles volen portar la mitra: «És una qüestió de gònades, se’ns diu que no podem representar Crist perquè no tenim el sexe correcte»

Set preveres –ordenades de forma no canònica– lideren la protesta contra el veto a les dones a exercir el sacerdoci

La gallegofrancesa Christina Moreira, una d’elles, ‘oficia’ a la Corunya

El més llegit