Lil Nas X: el raper gai i blasfem que regna en la generació Z

Amb una estètica cuidada, un tema congruent i una ‘performance’ una mica tímida, Lil Nas X va sortir a la palestra pública el 2018 amb el seu debut, ‘Old Town Road’, un senzill autoproduït que va ser un ‘hit’ instantani a gairebé tot el món, també a Espanya. Emmarcat en ple auge del moviment de reapropiació del country –arquetip cultural d’homenassos blancs– cap a un moviment més queer, feminista i negre, el tema va arrasar. I, tot i així, molts crítics musicals no van dubtar a etiquetar el raper d’estrella d’un sol tema, pensant que el seu fenomen es desinflaria ràpidament. Però si comparem el Lil Nas X del 2021 amb el joveníssim raper que s’enfrontava a l’estrellat amb modèstia i certa vergonya, tindríem aquesta sensació de ‘¿i tu qui ets?’ quan, després d’un temps sense veure el fill d’un amic, topem que s’ha convertit en un adolescent que ja no vol seure a la taula dels nens. Quatre anys després del seu debut, Lil Nas X no només compta amb dos Grammy a l’esquena i milions de seguidors a totes les seves xarxes socials, sinó que també s’ha embrancat en desenes de polèmiques, denúncies, acusacions de satanisme i conats de cancel·lació. Així que ha demostrat que, a més del poc ull dels que el van etiquetar de festa d’una nit, és un nou fenomen de masses. De tímid a trol El canvi d’actitud entre l’artista reservat i la seva actual i arriscada faceta de trol va arribar després de la seva sortida de l’armari i la pluja d’opinions que va generar, des dels que volien deslegitimar la seva pertinència al moviment rap i hip-hop fins als que, o dubtaven de la seva sexualitat i l’exposaven com a estratègia de màrqueting, o n’esperaven un activisme per ser negre i queer que no li venia de gust oferir (per exemple, en un famós tuit va assegurar: «M’agraden els penis. No hi ha cap altra lectura més profunda»). Per pur cansament, Lil Nas X va decidir viure la seva sexualitat de forma pública i histriònica, cosa que va quedar demostrada en el seu segon número u, ‘Montero (Call Me By Your Name’), on feia ‘pole dancing’ amb una barra que el portava fins a l’infern i ‘perreaba’ Satanàs. La reacció ultraconservadora va ser brutal (grups neonazis el van assenyalar), i fins i tot es va embrancar en un procés judicial amb Nike per vendre unes vambes tunejades amb motius satànics i sang humana la distribució de la qual la marca no havia autoritzat i a què estaven fent boicot «per promocionar el satanisme queer». Orelles sordes al retret Però a més l’actitud passota davant qualsevol retret moral amb què va promocionar el senzill va empitjorar la reacció dels ‘haters’, que demanaven incessantment la seva censura. L’intent de cancel·lació va ser tal que, davant les insinuacions de Youtube de retirar el contingut, va assegurar que penjaria directament el videoclip a PornHub. Des d’aleshores, aquesta estratègia de trol ha caracteritzat la seva carrera. Per promocionar el seu ‘hit’ ‘Industry Baby’, que actualment es passeja en el top 5 de totes les llistes, va prometre pujar a Youtube la versió «sense censura» del seu videoclip, en què presenta una escena eròtica amb diversos presos. El resultat és una publicació en què, en el moment exacte en què entra a les dutxes, la reproducció queda congelada. Més de 17 milions ja han caigut en la trampa. «Ets un geni del màrqueting», li repeteixen els frustrats ‘voyeurs’. La gran majoria de titulars que l’envolten orbiten sobre la falta de filtres amb què mostra la seva sexualitat. Per exemple, arran del senzill ‘That’s What I Want’, un periodista el va batejar com a pioner al «sortir de l’armari com a passiu», cosa de què va riure’s, assegurant que només li agradava rebre sexe anal, «i ja està». Un embolic que, no obstant, li va permetre parlar, en un to més seriós, de la «misogínia interioritzada en el col·lectiu LGTBI», que rebutja el «rol sexual suposadament femení». Incapacitat de disculpar-se En el podcast de ‘The New York Times, Still Processing’, van parlar en detall sobre aquesta actitud pública de Lil Nas X i el que defineixen com un abans i després en una afició que tant agrada a les celebritats: demanar perdó. Des de Justin Timberlake fins a James Charles, la gran majoria de famosos han passat pel seu moment Joan Carles I i han entonat el «ho sento molt; m’he equivocat i no tornarà a passar». Però el raper ‘centennial’ ha capgirat aquesta tendència. En el –ja icònic– vídeo en què demanava disculpes amb ironia a Nike, no només es va negar a fer-ho, sinó que va promocionar del seu senzill. Va tornar a utilitzar com a estratègia de màrqueting un troleig a tots els que esperaven veure un penedit Lil Nas X fustigant-se per ser una persona obertament gai, molt sexual i profundament blasfema. Aquesta controvertida forma de ser rep una quantitat inversament proporcional de lloances entre els seus fans joves i crítiques entre els seus detractors de més edat. La generació Z no dubta a consagrar-lo. Al cap i a la fi, és una persona que s’ha obert camí entre el gran públic encarnant el mem que més representa l’actitud dels ‘centennials’ davant la vida: contra els crits, discursos i lliçons de moral dels ‘boomers’, deixa anar un «lol ok». Perquè no, ni ell ni els seus coetanis creuen que deguin explicacions a ningú.

Lil Nas X: el raper gai i blasfem que regna en la generació Z

L’estrella que ha fet del troleig una eficaç eina de màrqueting figura en el top-5 de totes les llistes d’èxits

Negre i queer, es nega a convertir-se en activista i fins i tot critica «la misogínia interioritzada en el col·lectiu LGTBI»

El més llegit