La ‘família Huawei’: intrigues polítiques, fortuna i fama sobtada

Aquesta setmana l’anònima executiva detinguda tres anys enrere al Canadà va desembarcar com una diva a la Xina. Alguns havien rastrejat el seu vol oceànic i milions van seguir les retransmissions televisives. A Meng Wanzhou l’esperava l’alfombra vermella i una multitud a l’aeroport de Shenzhen i els missatges de benvinguda des de la torre de control i els il·luminats gratacels d’aquesta futurista macrourbs del sud i seu de la multinacional Huawei. El vol xàrter contractat pel Govern que va aterrar en un aeroport tancat des de la pandèmia va donar la mesura de la rellevància i el seu discurs va posar la cirereta al final feliç. «A la fi soc a casa», va afirmar. Es va definir com «una ciutadana xinesa corrent», va dir que ni en un sol moment va deixar de sentir «el carinyo i el caliu del Partit, la pàtria i el poble», va descobrir «un far de fe» en cada bandera xinesa i va aplaudir el lideratge del president, Xi Jinping. Des de Pequín se l’havia presentat com una Joana d’Arc empesa a la pira de la fragorosa guerra comercial que lluiten les dues grans potències. La seva tornada en vigílies de les vacances nacionals ha disparat el patriotisme. S’entén com el final d’un atropellament històric i l’imparable auge d’un país que ja no es deixa trepitjar. «Una gran victòria del poble xinès», va afirmar la premsa oficial. Encertava al definir-la com una «presa política» i silenciava que també ho eren els dos canadencs que va empresonar Pequín com a resposta. Una esbandida entre la Xina, els EUA i el Canadà va resoldre el conflicte amb un intercanvi de presoners amb aroma de guerra freda. De mecanògrafa a directora financera És improbable que Meng disfruti dels focus després d’una vida anònima. Passava desapercebuda entre la nombrosa colònia xinesa del Canadà i pocs sabien al seu país que era filla de Ren Zhengfei, fundador i president de Huawei. La seva detenció a l’aeroport de Vancouver va desencadenar una tasca biogràfica febril. Va néixer a Chengdu, va adoptar el cognom matern als 16 anys en contra de la tradició, va ser contractada pel Banc de la Construcció de la Xina i un any després va entrar sense privilegis a l’empresa familiar. Va ser mecanògrafa, va atendre trucades, va elaborar catàlegs i altres funcions administratives. Va estudiar un màster de comptabilitat a la Universitat de Ciència i Tecnologia de Huazhong i va tornar a la companyia amb el bagatge necessari per pujar en l’escalafó. Sobre el seu assalt a l’últim esglaó hi va haver dubtes. Ren havia establert, després de superar un càncer el 2011, un sistema rotatori de quatre presidents perquè tots estiguessin preparats per rellevar-lo quan fos necessari. Dos anys després va explicar en un ‘e-mail’ intern que el seu successor hauria d’ajuntar visió, caràcter i sòlids coneixements de la indústria. «Ningú en la meva família té aquestes qualitats», va dir. Meng comptava amb les primeres i és probable que hagi acumulat els últims des que va ser anomenada directora financera. Ha seguit el timó durant l’arrest domiciliari en una de les seves dues mansions a Vancouver. Tenia de veí, irònicament, el consolat nord-americà. No hi ha detall que avui menyspreï el públic. Es glossa la seva gràcia i s’escruten amb atenció entomològica els seus vestits i accessoris, fins i tot la turmellera electrònica que fiscalitzava els seus moviments quan li va ser concedida la llibertat condicional. Es parla del recolzament incondicional del seu marit i de les visites durant la seva reclusió del seu massatgista i professor d’art. Es remarca el seu carisma, diplomàcia i intel·ligència, que li han aclarit el camí en un gremi masculí. «La princesa de Huawei», l’anomenen a la Xina. Repressió en la Revolució Cultural La seva sofisticació representa l’evolució generacional d’aquells empresaris que van bregar en un país que es desemmandria. A Ren i Meng els uneix la seva discreció i audàcia, i els separa la resta. El pare emplenava les arengues als seus treballadors durant la guerra tecnològica amb els EUA. «Si no pots fer la teva feina, posa’t a un costat i deixa espai perquè el tanc continuï avançant. Seràs benvingut si acudeixes al camp de batalla», afirmava. Havia patit la fam del Gran Salt Endavant, la repressió durant la Revolució Cultural i el menyspreu en els seus inicis empresarials. Líder del 5G Ren és el setè de set germans en una família necessitada. Es va llicenciar en Enginyeria Civil i va entrar a l’Exèrcit, però mai va arribar a un rang elevat perquè el seu pare havia sigut etiquetat de capitalista durant la Revolució Cultural. Va obrir una fàbrica per dotar d’uniformes nous les tropes cobertes amb pedaços i va fracassar en el sector petroler abans de comprendre que el país necessitava millorar les seves telecomunicacions. D’un grapat d’amics va aconseguir els 5.000 dòlars per fundar Huawei i va començar venent a l’interior els components que comprava a Hong Kong. Va treballar 16 hores diàries, va patir depressió i ansietat, i es va diferenciar de la resta invertint els seus magres dividends en recerca quan la còpia assegurava l’èxit immediat. Va funcionar. Avui Huawei lidera la indústria del 5G que canviarà les nostres vides i destina gairebé la meitat de la seva massa laboral a la recerca. Aquest imperi, algun dia, serà de Meng.

La ‘família Huawei’: intrigues polítiques, fortuna i fama sobtada

La directiva de la companyia de mòbils, acabada d’alliberar després de tres anys retinguda al Canadà, també és l’hereva d’un imperi que va fundar el seu pare a partir de 5.000 dòlars prestats

El més llegit