Anatomia del ‘macrobotellon’: fatiga pandèmica, nihilisme, viralitat i contestació

Una de les teories més optimistes que circulen per les tribunes i les xarxes sobre el món post-Covid aventura que l’adeu al virus donarà la benvinguda a una època marcada per l’hedonisme i la diversió per compensar el trauma patit durant la pandèmia. El que cap pronòstic va saber endevinar era que quan la població estigués vacunada, la joventut es llançaria a celebrar ‘botellons’ espontanis, massius i descontrolats com si el món s’hagués d’acabar aquella mateixa nit. No obstant, aquesta és la situació que s’ha anat replicant en multitud de ciutats a mesura que es relaxaven les restriccions. Costa trobar un nucli urbà de mida mitjana o gran en què no s’hagi celebrat, o se celebri cada cap de setmana, alguna festa juvenil imprevista –normalment convocada mitjançant missatges anònims enviats als telèfons mòbils–, amb gran afluència de públic i on les palpables ànsies de desenfrenament dels assistents contrasten amb l’absència absoluta de mascaretes. Aquesta alternativa de gresca barata i assilvestrada ha anat guanyant adeptes en les últimes setmanes fins a desembocar en ‘botellons’ de dimensions mai vistes, com el que es va celebrar al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona el dia 18, on es van reunir 8.000 joves, o el que va tenir lloc a aquelles mateixes hores a la Universitat Complutense de Madrid, al qual van acudir 25.000 persones per participar en la concentració humana més gran sense mesures de distanciament que hi ha hagut des que va esclatar la pandèmia. Segons els experts en l’estudi de la població juvenil, aquests serien els components que formarien part del còctel dels ‘macrobotellons’ de la Covid. Fatiga pandèmica Les restriccions imposades per mantenir a ratlla els contagis s’han viscut de forma molt diferent segons les circumstàncies personals de cada individu, però a nivell generacional han impactat de forma especial entre els joves. «Pel cicle vital que passen, per a ells és fonamental la trobada amb semblants. No som conscients del mal que aquest aïllament ha causat al seu desenvolupament», diu Almudena Moreno, sociòloga de la Universitat de Valladolid especialitzada en l’estudi de la població juvenil. «Els nois i les noies socialitzen a les festes. Passar un any i mig sense veure’s és una bomba emocional que, necessàriament, havia d’esclatar per algun costat», descriu Pau Miret-Gamundi, demògraf de la Universitat Autònoma de Barcelona. ¿Els ‘botellons’ massius i descontrolats serien la resposta a tants mesos de repressió? «Les dues realitats estan connectades, sense que això justifiqui determinats comportaments que hem vist. Els joves no estan fent res que no faríem els adults si tinguéssim la seva edat i visquéssim aquesta situació. Aquests ‘botellons’ són excepcionals, però també ho és l’experiència que hem viscut», diu el psicòleg Rafa Guerrero, autor del llibre ‘El cerebro infantil y adolescente’. Segons l’opinió d’Almudena Moreno, les macrofestes espontànies que se celebren aquests dies serien «l’expiació terapèutica del mal reprimit i l’expressió d’un malestar intern que mereix ser estudiat». Nihilisme La Covid va agafar els joves sense haver aconseguit aixecar el cap del tot de la crisi econòmica anterior. De fet, el març del 2020 la taxa d’atur juvenil, que arribava al 30%, continuava duplicant la dels adults. Aquesta distància s’ha mantingut constant durant la pandèmia, però ara que els indicadors econòmics apunten de nou cap amunt, les seves perspectives continuen sent negres. «Els joves tornen a ser els grans oblidats de la recuperació econòmica. Tindrien motius per sortir al carrer a protestar, però no és aquesta la motivació que anima els ‘botellons’ multitudinaris, sinó les simples ganes de celebració. Això no és el 15-M. No hi ha eslògans polítics ni reivindicacions. Només busquen una oportunitat per viure la festa per pocs diners», apunta Pau Miret-Gamundí. La gestió de la pandèmia ha estat marcada per una elevada tensió política que, segons l’opinió de l’antropòleg José Mansilla, s’ha traduït entre la població juvenil en una subtil forma de nihilisme de cara a la pandèmia. «Fa molts mesos que senten un missatge liberal que diu que les restriccions imposades pel Govern van contra la llibertat. No és casual que 25.000 joves madrilenys hagin organitzat el ‘botellon’ més gran de la història en plena pandèmia, just en la comunitat on hi ha hagut un fort debat polític a propòsit del concepte de la llibertat», interpreta l’expert. Viralitat Juntament amb l’inaudit volum d’assistents que aconsegueixen reunir, els ‘macrobotellons’ de la pandèmia criden l’atenció per la imprevisibilitat i el secretisme amb què es convoquen i organitzen. Amb un missatge anònim circulant per les xarxes un divendres a la tarda n’hi ha prou per congregar milers de joves aquella mateixa nit sense que la mateixa policia se n’adoni. Això tampoc passava, almenys amb aquest nivell d’eficàcia i viralitat, en els ‘botellons’ previs a la Covid. «És la generació connectada i en els confinaments s’han entrenat en aquesta destresa. No necessiten una estructura que gestioni les seves quedades, saben que les seves eines digitals són suficients per organitzar-se. No tenen diners per anar-se’n de viatge, però sí un mòbil per quedar en un parc en qüestió de minuts», destaca Pau Mirte-Gamundí. Segons l’opinió del sociòleg, aquesta manera de viure l’oci ha arribat per quedar-se. «L’èxit d’aquests ‘botellons’ els reafirma, ho viuen com una expressió de la seva llibertat. Aquestes són les seves festes, organitzades a la seva manera i gestionades per ells mateixos. Passarà la pandèmia i tornaran a obrir les discoteques, però hi continuarà havent quedades clandestines i multitudinàries». Rebel·lia Alguns dels ‘botellons’ celebrats en les últimes setmanes han acabat en enfrontaments amb la policia. Sovint, els vídeos de les festes que han circulat han mostrat situacions de desfasament extrem. ¿Són més rebels els joves després de la pandèmia? «Fa un any i mig que estan menystinguts o sent assenyalats per facilitar la propagació del virus. Ningú se’ls ha acostat a preguntar com estan ni a negociar amb ells, tots els missatges que han rebut han sigut impositius o negatius. Això acaba generant un sentiment de ràbia que els joves no dissimulen», assenyala Almudena Moreno. «El ‘botellon’, per definició, és un exercici de rebel·lia perquè se celebra en un lloc que no està pensat per a aquest ús. Que moltes de les reunions es portin a terme en campus universitaris té a veure que aquests llocs són, simbòlicament, àmbits de llibertat. Els joves senten que ara tenen més motius per desafiar l’ordre establert», afirma José Mansilla. Despreocupació Les imatges de milers de nois i noies arremolinats compartint begudes sense mascaretes delata el convenciment que la Covid no és tan cruent amb ells com amb els grans, però també revela la relació que els joves mantenen amb el perill. «Els seus cervells tenen més desenvolupada la part emocional que els mou a l’acció que la racional que els prevé dels riscos. Els costa preveure les conseqüències dels seus actes i empatitzar amb el dolor aliè», apunta Rafa Guerrero. Segons l’opinió d’aquest psicòleg, urgeix la posada en marxa de campanyes de conscienciació. «Però han de parlar en el seu idioma i tocar-los la fibra. A un jove no li val allò de: no facis això», diu.

Anatomia del ‘macrobotellon’: fatiga pandèmica, nihilisme, viralitat i contestació

Els investigadors apunten que darrere del fenomen hi ha la fatiga pandèmica, la rebel·lia per haver sigut assenyalats com a culpables dels contagis i la despreocupació cap al virus

El ‘botellon’ s’imposa en la primera nit de la Mercè

Cecilia, 17 anys: «Farem el que sigui per sortir de festa, la Covid ens ha fotut però bé»

El més llegit