Pot ser que hagi sigut cosa de l’era Trump. O del farcell d’antipaties que d’un temps ençà arrossega l’oligarquia milmilionària que competeix entre qui precaritza més i vola més lluny de la galàxia. Rebobinant una mica més, fins i tot es podria dir que potser –i aquest ‘potser’ té molts números– tot va comencar amb el crac del 2008, quan va quedar bastant clar que al capdavant de la crisi mundial hi havia un bon grapat de magnats que continuaven de gresca a costa d’un patiment que sempre quedava més enllà del seu barri. Sigui com sigui, el resultat és allà, almenys quant a sèries de televisió. Fotre canya i passar comptes amb el veïnat de l’1% –així com crear els entramats de poder que ho sustenten– s’ha convertit en un dels principals entreteniments de la ficció televisiva.